Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bac
veure  2. bac
veure  3. bac
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BAC
|| 1. adj. m. Obac, ombrívol (Gironès); cast. umbrío. «Tenim uns camps més bacs!»«Travessarem el bosc bac».
|| 2. m. Coster de tramuntana, on el sol no toca gens o hi toca molt poc (Ross., Conflent, Olot, Gir., Empordà, Pobla de L., Vic, Sabadell, Barc.); cast. umbría. L'un pel caire del marge assolellat | i l'altre abaix pel bac tot ensombrit, Maragall Enllà 51. Es un nom que abunda en la toponímia catalana, com a denominació de masies, partides rurals i barrancs. També Bach és llinatge existent a Barc., Arenys de Munt, Artés, Begur, Caldes de Mo., Castellvell, Celrà, Esparreguera, Maçanet de la Selva, Medinyà, Montseny, Olost, Rupià, Vidrà, Vilademuls, Vilanova de la Muga, etc.
    Fon.:
bák (pir-or., or.).
    Var. form.:
obac.
    Etim.:
de obac, amb desaparició de la o inicial, probablement per falsa separació de l'article lo (l'obac>lo bac).

2. BAC m.
|| 1. Caiguda forta, i cop que produeix (Tortosa, val.); cast. batacazo, baque. Quant més alt se puja, més gran bach se sol caure, Martí G., Tip. mod. i, 5. «Eixa xiqueta ha caigut un bac» (Val., Cocentaina). «Jo l'ha tirat un bac»=l'he tirat en terra (Gandia).
|| 2. Cop violent (Cast.). Trencades les banyes a bacs contra els barrons de la trona, Bol. Dim. 49.
|| 3. Fart de tacó, tupada forta (Valls); cast. paliza. «Del bac que li hem donat no se n'alçarà pas» (Valls).
|| 4. Ruixat fort (Pont de S.); cast. chubasco.
    Fon.:
bák (or., occ., val.).
    Var. form.
i sinón.: baco.
    Etim.:
incerta. S'ha proposat l'ètim àrab waqʿa, ‘caiguda’, però no és probable perquè el w aràbic dóna sempre gü. Es més admissible que bac sigui una formació imitativa del soroll d'una cosa que cau.

3. BAC m.
|| 1. Coixinet de roba col·locat dins una capsa i abeurat de tinta, on suquen el segell per segellar (Barc.).
|| 2. Capsa gran i de poca fondària, dins la qual posen la combinació de colors apta per pintar el paper jaspiat (Barc.).
|| 3. Instrument de teixidors o velers (segons Aguiló Dicc.).