DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. BAC
|| 1. adj. m. Obac, ombrívol (Gironès); cast. umbrío. «Tenim uns camps més bacs!»«Travessarem el bosc bac».
|| 2. m. Coster de tramuntana, on el sol no toca gens o hi toca molt poc (Ross., Conflent, Olot, Gir., Empordà, Pobla de L., Vic, Sabadell, Barc.); cast. umbría. L'un pel caire del marge assolellat | i l'altre abaix pel bac tot ensombrit, Maragall Enllà 51. Es un nom que abunda en la toponímia catalana, com a denominació de masies, partides rurals i barrancs. També Bach és llinatge existent a Barc., Arenys de Munt, Artés, Begur, Caldes de Mo., Castellvell, Celrà, Esparreguera, Maçanet de la Selva, Medinyà, Montseny, Olost, Rupià, Vidrà, Vilademuls, Vilanova de la Muga, etc.
Fon.: bák (pir-or., or.).
Var. form.: obac.
Etim.: de obac, amb desaparició de la o inicial, probablement per falsa separació de l'article lo (l'obac>lo bac).
2. BAC m.
|| 1. Caiguda forta, i cop que produeix (Tortosa, val.); cast. batacazo, baque. Quant més alt se puja, més gran bach se sol caure, Martí G., Tip. mod. i, 5. «Eixa xiqueta ha caigut un bac» (Val., Cocentaina). «Jo l'ha tirat un bac»=l'he tirat en terra (Gandia).
|| 2. Cop violent (Cast.). Trencades les banyes a bacs contra els barrons de la trona, Bol. Dim. 49.
|| 3. Fart de tacó, tupada forta (Valls); cast. paliza. «Del bac que li hem donat no se n'alçarà pas» (Valls).
|| 4. Ruixat fort (Pont de S.); cast. chubasco.
Fon.: bák (or., occ., val.).
Var. form. i sinón.: baco.
Etim.: incerta. S'ha proposat l'ètim àrab waqʿa, ‘caiguda’, però no és probable perquè el w aràbic dóna sempre gü. Es més admissible que bac sigui una formació imitativa del soroll d'una cosa que cau.
3. BAC m.
|| 1. Coixinet de roba col·locat dins una capsa i abeurat de tinta, on suquen el segell per segellar (Barc.).
|| 2. Capsa gran i de poca fondària, dins la qual posen la combinació de colors apta per pintar el paper jaspiat (Barc.).
|| 3. Instrument de teixidors o velers (segons Aguiló Dicc.).