Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  baco
veure  bacó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BACO m.
|| 1. Caiguda violenta (Eiv.). «He dat un baco» (St. Josep d'Eiv.).
|| 2. Fart de llenya, tupada forta (St. Vicenç dels H.).
    Fon.:
báku (St. Josep d'Eiv., St. Vicenç dels Horts).
    Etim.:
var. de bac, art. 2.

BACÓ m.
|| 1. Conjunt de tota la cansalada d'un porc (Pl. de Vic). Bachó de carnsalada, Leuda Coll. 1249. Entre quatre un bacó de carnsalada, Muntaner Cròn. 200. Que n'haien a vendre a tot hom... un bachó o quarter, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.).
|| 2. Cansalada de porc (Cerdanya, Guilleries); cast. tocino. Bachos, sagis, seu, doc. a. 1295 (RLR, v, 87).
|| 3. Porc adult (Bellpuig, Massalcoreig, Arbeca, Pena-roja, Vilafr. del P., Vendrell, Valls, Reus, Xerta, Gandesa, Tortosa, Morella, Benassal, Llucena, Castelló, València, Xàtiva, Rafelguaraf, Eivissa); cast. cerdo. Sant Antoni..., el sant del bacó ran de cames, protector de les bèsties, Villangómez Any 5. S'usa també la forma femenina bacona amb el sentit de ‘truja’.
|| 4. Home brut de cos o indecent en ses accions (Empordà, Torelló, Vic, Vallès, Barc., Igualada, Valls, Pradell, Massalcoreig, Maestr., València, Alcoi, Alacant); cast. cochino. S'usa també el f. bacona, ‘dona bruta o deshonesta’.
|| 5. Home molt menjador (Tremp, Pobla de S.).
|| 6. Bístia morta o carn en corrupció (Ciutadella). «¿Teniu bacó, per aquí? Quina pudor!»
|| 7. Fer bacó: a) tr. Fer bocins, reduir a trossos petits (Manacor). Rompé y va fer bacó | portes de bronzo granat, glosada de A. Vicens Santandreu.—b) intr. Fer ull, morir-se (Campos, Sineu). «Jo em pens que aquest hivern | faré bacó | i me moriré d'amor», codolada de Sineu.
    Loc.
—a) Dir la lliçó del bacó a algú: insultar-lo, maltractar-lo de paraula (Tarr.).—b) Pujar més ses averies que es bacó: esser més abundants les coses secundàries que les principals (Men.).
    Refr.
—a) «Si vols tenir un mes bo, mata bacó» (Cat.).—b) «Gat sobre bacó, no vol companyó»: vol dir que en les empreses lucratives el qui les maneja vol tenir-ne tot el profit si pot (Manresa).—c) «De bacó i de senyor, se n'ha de vindre de raça» (Tortosa).—d) «De la mar, l'esturió; i de la terra, el bacó»: ho diuen per l'exquisit gust de la carn de porc (Vinaròs).—e) «Si vols un moltó, demana un bacó» (Mall.).—f) «La bacona d'Artana, que sempre menja i gruny»; ho diuen d'un qui sempre parla amb irritació (Val., Alcoi).
Bacó: llin. existent a Girona.
    Fon.:
bəkó (pir-or., bal.); bakó (occ., val.).
    Intens.:
baconet, baconot, baconàs.
    Etim.:
de l'antic fràncic bakko, mat. sign. || 1 (cfr. Wartburg FEW, i, 208). Els documents que hem citats presenten el mot bacó documentat ja a mitjan segle XIII; i Balari Oríg. 593 ja cita documents del segle XII en què es troba aquest mot.