Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bacallà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BACALLÀ m.
|| 1. imatge  Peix del gènere Gadus, que habita a les regions septentrionals de l'Atlàntic, on el pesquen, i després d'assecar-lo i salar-lo el duen al comerç com a article alimentici; cast. bacalao. Trenta y sis pesses de bacallas de alba, que i ha vuytanta y sis bacallas, que a raho de dotse sous bacallà valen 43 ducats 12 reals, doc. a. 1640 (Butll. Exc. Cat. xxxviii, 224). Pel Ros se treien a taula... l'arengada més llarga i el tall de bacallà més polput, Víct. Cat., Ombr. 55.
|| 2. Persona molt magra i seca (Barc., Bal.).
|| 3. Remulló, xop (occ.); cast. remojón. Agafar un bacallà: remullar-se molt (Pobla de S.).
|| 4. imatge  Peça de fusta gruixada, de forma corba, que va clavada o emmossada per un extrem a l'orla de la barca de bou, quedant en posició obliqua; cada barca du cinc, sis o més bacallans per banda, i serveixen per consolidar l'orla contra els cops de mar (Mall.).
|| 5. Estel o miloca de forma llarguera (Tarr.).
|| 6. imatge  Peça de roba triangular o trapezoidal que penja a cada banda dels hàbits corals dels canonges i beneficiats (Ciutadella).
|| 7. Drap blanc que posen penjat davant l'altar major, el dimecres de cendra o diumenge de passió, per tapar l'altar durant certes cerimònies (Vic, Palafrugell, Segarra, Pla d'Urgell).
|| 8. Peça de roba que està acartonada per haver estat massa temps estesa al sol (Llofriu).
|| 9. pl. Planta de l'espècie Verbascum thapsus, segons Griera Tres. (V. blenera).
|| 10. Un tall de bacallà: una part de benefici en un negoci (Cat.). «Al vendre's aquesta propietat m'hi va tocar també un tall de bacallà» (Barc.).
    Loc.
—a) Esser sec com un bacallà: esser molt sec o magre.—b) Esser més dolent que l'aigua de bacallà podrit: tenir molt mal gust (Pineda).—c) Tallar el bacallà: obrar amb completa llibertat d'acció i amb autoritat independent (Cat.).
    Cult. pop.
—El bacallà és un element important de l'alimentació, sobretot entre la gent treballadora i en temps de quaresma. Es guisa de moltes maneres: amb arròs, amb patates, amb pèsols, a la brasa, etc. Abans de coure'l, el tenen algunes hores en remull dins aigua clara i li muden sovint l'aigua, per llevar-li la saladina. Segons l'ús mallorquí, el bacallà se sol coure amb una salseta d'ou, all i llet, o amb pasteta d'ou i farina; també se fa el bacallà amb tomàtigues i amb ceba. A Menorca se fa el plat sec de bacallà, el bacallà amb burrida i amb baco, i la brandada de bacallà (cfr. Ballester Cib. 191, 192, 222, on hi ha les fórmules d'aquests guisats).—El bacallà és el símbol de l'abstinència i del temps quaresmal; per això en les representacions gràfiques de la Quaresma la pinten amb un bacallà en una mà; a Barcelona se representava amb set bacallans (la dona dels set bacallans), i cada diumenge de Quaresma li llevaven un bacallà, així com a altres comarques la representen amb set peus i els hi arranquen d'un en un cada setmana.
    Fon.:
bəkəʎá (pir-or., or., bal.); bakaʎá (occ.); bəсəʎá (Palma, Manacor); bəсəʎǽ (Felanitx); bakaʎáɾ (Val., Alcoi, Biar, Cocentaina, Calp, Al., Guardamar).
    Intens.:
bacallanet, bacallanot, bacallaneu, bacallanarro, bacallanàs.
    Sinòn.:
abadejo, abadeig.
    Etim.:
incerta. S'ha dit que venia de l'holandès bakeljaw, mat. sign., però sembla que els holandesos aprengueren aquest nom dels bascos (bakaiʎao i altres formes semblants són usuals en basc), i també podria venir del gascó cabilhau, derivat de cap, segons opinió de Corominas DECast, i, 358-359.