DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

1. BADA f.
|| 1. Acte de vigilar o mirar amb atenciķ per descobrir qualque cosa llunyana o fosca. Mentres que en ius mirar tenia bada, Febrer Inf. xviii. Son tenguts de ffer guayta tota vegada que per lo dit senyor seran requests o demanats, Item son tenguts de ffer bada tota vegada que per lo dit senyor seran requests o demanats, doc. segle XV (arx. parr. de Clariana).
|| 2. ant. Persona que vigila des d'un lloc elevat per descobrir enemics o altra cosa llunyana. Hi pren la bada del castell CXXX solidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xii, 225). Hun dicmenge mati la bada comenįā a repicar e dix que gent d'armes venie, doc. a. 1413 (Col. Bof. xxxv, 123). Trametrā als lochs acostumats les bades guaytes e scoltes, doc. a. 1469 (Butll. C. Exc. iii, 31).
|| 3. Home rústic que queda aturat d'admiraciķ per qualsevol cosa; cast. paleto, pazguato (Amengual Dicc.).
|| 4. Escletxa, obertura estreta produīda per separaciķ natural o violenta de les parts d'una cosa (Massalcoreig, Pena-roja, Tortosa, Morella); cast. quiebra. ĢPer una bada que n'hi ha a la roca, ix l'aiguaģ (Morella). D'una gran soca en la bada, Almarche Goigs 154.
    Fon.: báđɛ (Massalcoreig); báđa (Tortosa, Maestr.).
    Etim.: postverbal de badar.

2. BADA ant.
Casta de peix. Per preu de dos roves e mija de tonyina de sorra e dos roves e mija de bada, doc. d'un pescador, a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.).

3. BADA
Llin. existent a Barcelona, Argentona, Matarķ, Villalba, etc.
    Etim.: probablement de bada, art. 1, || 2.

4. BADA
De bada: V. bades,

BADĀ, -ANA m. i f.
Babau, que bada i s'admira per coses insignificants (Escrig-Ll. Dicc.); cast. abobado.