Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  badall
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BADALL m.
I. || 1. Acte d'obrir la boca per un moviment espasmòdic d'inspiració seguit d'expiració prolongada, produït per la son, fam, cansament o fastidi; cast. bostezo. Badallaràs tu set badalls, Spill 12327.
|| 2. Moviment espasmòdic de la boca, precursor de la mort; cast. boqueada.
II. || 1. Obertura incompleta; cast. resquicio. L'estret badall de la portella, Oller, Fig. pais 97.
|| 2. Crull, escletxa produïda entre dues parts d'una cosa trencada (Gandesa, Val., Al.); cast. raja, grieta. Comensà a filtrar la tibia claror p'els badalls de les portes, Guinot Capolls 17.
|| 3. Tros de pa xapat, que entre ses dues parts, no separades del tot, conté companatge (Gòsol, Lleida, Pla d'Urgell, Segarra, Valls); cast. bocadillo. «Porta el badall als jornalers».
|| 4. imatge  Eina de ferro que consta d'un mànec i una peça corba amb els caps divergents, que serveix per fer obrir la boca a les bísties i mantenir-la badada el temps necessari per mirar-los o tocar-los l'interior de la boca (Mall.).
|| 5. Espai de l'ànima del carretó de batre, situat entre cada dos caires (Mallorca).
|| 6. Tros de fusta que els boters posen en el cércol quan basteixen una bóta, per subjectar les dogues i evitar que caiguin (Sóller).
|| 7. Barra que va subjecta a un trill, a la barra d'una sènia o d'un molí d'oliva, o a una altra cosa que s'hagi de fer moure, i que du una corda o corretja a cada cap, amb les quals s'enganxa a la collera d'una bístia perquè aquesta l'estiri i la posi en moviment (Calasseit, Vinaròs, Morella).
    Refr.
—a) «Lo badall no ment: son, gana o enamorament» (Manresa); «Badall mai ment: son o talent, o senyal d'enamorament» (Men.); «Badall no ment: son o talent, mal d'enamorament, enyorança de l'ausent o fastidi del present» (Palma); «Badall no ment: son o talent, o passió d'ànima o enamorament, o descendeix d'un cor dolent, o li fa fàstic qui té present» (Inca); «El badall no pot mentir: o vol menjar o dormir, o droperia mantenir» (Empordà, Barc.); «El badall no pot mentir: fam, o son, o ser roí» (Cat.); «Lo badall no pot mentir: o té gana o vol dormir» (Pla d'Urgell); «Badall no ment: o fam o son o avorriment» (Pego). «El badall no pot mentir: | té gana, set o voldormir; | menja, beu i dorm, | faràs passar gana, set i son» (Puigcerdà).—b) «Els badalls van de boqueta en boqueta, com els aucellets de branqueta en branqueta» (Pineda).
    Loc.
—a) Fer el darrer badall (o fer els darrers badalls) o fer els tres badalls: morir-se. De por y esgarrifansa fent lo derrer badall, Atlàntida i.—b) No merèixer un badall de gat: no esser digne de res (Valls).—c) No valer un badall de gat: no valer res (Mall.).—d) Fer més badalls que rots: patir fam o escassesa de recursos (Urgell, Segarra, Vallès, Eiv.). «Pel pobre desgraciat, més pugen los badalls que els rots agres» (Manresa).—e) Fer badalls i creuetes: estar en dejú (Labèrnia Dicc.).—f) Es darrer badall, es darrer dobler: ho diuen els afectats de gastar molt i no preocupar-se del que ha de venir (Mall.).—g) Mala fi fessis i pocs badalls!: ho diuen per manifestar irritació contra algú (Llofriu).—t) Lo badall d'En Carreres, que es va quedar amb la boca oberta (Manresa).
    Fon.:
bəðáʎ (or.); baðáʎ (occ., val.); bəðáј (Empordà, Bagà, Pobla de L., Pineda, Mall., Men., Eiv.).
    Intens.:
badallet, badallot, badallàs.
    Etim.:
postverbal de badallar.