Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  badar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BADAR v.
I. || 1. Obrir (la boca); cast. abrir. Llurs boques de caverna badant insondejables, Atlàntida vi.
|| 2. Obrir una cosa sense separar completament les seves parts; cast. abrir. Especialment: a) Els ulls. Va cloure'ls ulls esparverada, però badant-los ben desseguida, Víct. Cat., Ombr. 45.—b) Les orelles. Podria esser que vostès haguessen de badar bones oreyes, Penya Mos. iii, 217.—c) Les flors i fruites. Cada poncella qu'es bada, Costa Trad. 51. «Jo estic com un ensensat, | ves sa mare què ha de fer! | Beneit sia aquest roser | que tal ramell ha badat» (cançó pop. de Manacor). «Les magranes ja es comencen a badar» (Valls).—d) Altres coses en general. Badar el porc: obrir el porc mort (Cat.). «M'ha caigut el pitxer i me s'ha badat» (Maestr.). Una [copinya] de closa'n trobà | y ab ses manetas badantla, | hi va veure un fil daurat, Guiraud Poes. 41.—e) intr. o refl. Hont jeya una montanya ja hi baden precipicis, Atlàntida ix. L'altre donà a Tirant en mig de la cuxa, que un gran palm badava la coltellada, Tirant, c. 59. La terra veig a nostres peus badarse, Atlàntida iii.
II. || 1. intr. Mirar sense fixesa. Mirà'l lo leó, e a la resplandor de la spasa... començà un poch a badar, Curial, iii, 72.
|| 2. intr. Estar distret, sense l'atenció fixa en allò en què caldria posar-la; cast. estar en babia.
|| 3. tr. Mirar (Ross., Borredà). Gran re d'omens qui badaven un home qui era negat en l'aygua, Llull Blanq. 87. Non puxa hom metre lo cap ne badar en l'alberch, cortal o pati de son uehi, doc. a. 1319 (BABL, xii, 287). M'als ha badi 'queches muntagnes, Saisset, Hist. y Coum. 16.
    Loc.
—a) Badar un pam de boca: quedar aturat d'admiració (Cat., Bal.). Estirà el coll, badà un palm de boca y romangué sense paraula, Penya Mos. iii, 208.—b) Badar la boca: parlar. (Usat sempre en frases negatives, interrogatives o condicionals). Com s'han de quexà si vostè no los dona temps de badà sa boca?, Roq. 38.—c) Badar sa boca (o ses barres) an es vent: patir molta fam (Mall.). Tots tenim ses barres badades an es vent, y no hi entra res, Alcover Rond. i, 167.—d) Badar primer la boca que els ulls: tenir gana de menjar abans d'aixecar-se del llit (Cat., Bal.).—e) Badar els ulls: vigilar, estar atent a allò que pot sobrevenir. S'Alcalde y es Tinents se servescan badà ets uys, Roq. 28.—f) No val a badar: expressió per recomanar vigilància o atenció (Cat., Bal.).
    Refr.
—a) «Qui bada, cau» (Men.); «Bada enfora, i cauràs prop» (Mall.).—b) «Dona que molt bada, acaba tard la fusada» (Sabadell).
    Fon.:
bəðá (pir-or., or., bal.); baðá (occ.); baðáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí *batare, onomatopeia de l'acte d'obrir la boca.