DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BADOC
I. m. i f. i adj.
|| 1. Persona que bada, mirant coses que li distreuen l'atenció (Cat., Val., Bal.); cast. mirón. Ni deuen [los correus] esser badochs, que miren los edificis dels lochs on passen, car aquestes coses los torben, Scachs 95. Un arranca-caxals té una colla de badochs que l'enrevolten, Roq. 5. Escolta, plantat, rall de gent badoca, Berga MT 139.
|| 2. Ximplet, el qui per curtor d'enteniment o per distracció és fàcil d'enganyar o sorprendre (Cat., Val.); cast. bobo, babieca. No creu lo Fat molt hom qui és badoch, Ausiàs March cx. Dinés... fan onor a molt badoch, Turmeda Amon.
II. m.
|| 1. Obertura d'una cosa, sense separació completa de les seves parts (Gandesa, Tortosa, Vinaròs); cast. raja.
|| 2. Flor de carabassera (La Jonquera, Olot, Palamós, Llofriu, Gandesa, Maestrat). «Maria, de bé que et vull, | no et casos a la Ribera: | no minjaràs su badocs | i tronxos de carxofera» (cançó pop. Gandesa).
|| 3. Flor de magraner (Penedès, Valls, Reus, Carlet, Montbrió del Camp, Menorca); cast. granadino.
|| 4. Magrana badada en el magraner (Massalcoreig, Tortosa, Castelló).
|| 5. Figa badada, sia naturalment, sia artificialment per fer acops (Mallorca).
|| 6. Poncella, flor encara no oberta (Artà, Santanyí); cast. capullo. «Aqueix roser té molts de badocs» (Santanyí).
|| 7. Canya que a un cap està xapada en diverses esquerdes, que es mantenen separades formant com un embut, i serveix per collir figues (Pineda).
    Refr.—a) «Al badoc, mudau-li el joc» (Barc.).—b) «Joc de sort, joc de badoc».
    Fon.: bəðɔ́k (pir-or., or., bal.); baðɔ́k (occ., val.).
    Etim.: deriv. de badar, amb un sufix -oc paral·lel al del cast. batueco.