DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BAF m.
|| 1. Aire que s'expel·leix del cos en la respiració; cast. aliento. En mig del baf de les gentades, Maragall Enllà 16.
|| 2. Vapor que es forma amb l'ebullició o fermentació (Cat., Val., Bal.); cast. vaho. Morí obrint una sitge del baf del blat, Rúbr. Bruniquer, v, 312. Uns gasos espessos com els bafs d'una olla en arrencar el bull, Pons, Com an. 72. Donar bafs: aplicar a algú el vapor d'una substància medicinal (Barc.).
|| 3. Olor forta i desagradable; cast. hedor, tufo. Les escletxes del paviment, que donaven massa pas al baf del corral, Massó Croquis 40.
    Fon.: báf (pir.-or, or., occ., val., bal.).
    Etim.: onomatopeia de l'expiració per la boca.