DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BAGA f.
|| 1. Anella de cadena (St. Feliu de G.); cast. eslabón. Ab una baga de cadena ampleta, Agustí Secr. 137.
|| 2. Anell en general (Serrallonga); cast. anillo. Tenints en la mà una baga feta de unes trenes de seda, Carbonell Ex. Joan II, c. 58. Tens un cor dins ta baga d'amatista, Pérez-Jorba Poem, 56.
|| 3. Espècie d'anella de fil, de corda o d'altra matèria flexible, que resulta de fermar doblegant un cap o tots dos sense acabar-los de passar dins el nus que es forma en la lligada, de manera que estirant un dels caps es desfà fàcilment el nus; cast. lazada. Una baga de cordill per tirador, y prou, Víct. Cat., Ombr. 35. a) Baga escorredora: anella formada per un cap doblegat que passa balderament per dins una altra anella, de manera que estirant o afluixant el cap s'estreny o eixampla la baga; cast. lazo corredizo. En Jepet estava espantat com si's vegés al coll una baga escorredora, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 169).
|| 4. Cada un dels anellets de plata que s'encadenen per formar una bossa monedera (Mall.).
|| 5. Cada un dels components dels lliços, consistents en un fil de cotó o de llana o en un fil d'acer, que per sos extrems se fixa en els perxerats del teler, i que du enfilats els fils d'ordit (Cat., Val., Bal.). a) Baga coixa: la que entra en la composició de llicets i lliçons destinats únicament a aixecar els fils d'ordit, però no a baixar-los, i per això no té cap ullet en la seva part central (Pons Ind. text.).—b) Baga boja: la que es fa funcionar amb evolucions de plana, a l'extrem de les vores d'un ordit, quan, a causa del lligat que fan aquestes, se necessita un fil al costat d'elles per a lligar el retorn d'una passada que ve a col·locarse dins la mateixa calada de la passada anterior (Pons Ind. text).).
|| 6. Cada un dels ploms que serveixen per calar l'art de bou (Manacor).
|| 7. Eixanguer, peça que subjecta l'arada amb el jou (Pou Thes. puer. 58).
|| 8. Corda molt gruixada per a lligar les càrregues (Tortosa, Baix Maestrat, Plana de Castelló); cast. lazada. Dos saquetons de mitja quartera, col·locats amb dos costals i lligats amb bagues a la xalma, Violant Pa 17.
|| 9. Peça de ferro d'una cama roscada i amb anell al cap (Cat.); cast. pitón.
|| 10. Forat que hi ha en el mànec de la balança, a l'endret on se mou la llengueta, per poder apreciar bé quan està al fi (Cat.); cast. manija, caja.
|| 11. Cada una de les anses de corda que té la vela de molí per enganxar-se en els caps del velerons i mantenir-se ben atesada (Mall.).
|| 12. Llacera per caçar (Men.); cast. lazo.
|| 13. ant. Corretja amb què s'embolicava la llança o el dard per donar-li més impuls en tirar-lo (Nebrija Dict.).
|| 14. Condició transitòria que un contractant se reserva abans de formalitzar el contracte, i sense la qual aquest es considera inacceptat o rescindible (Mall.). «Volia que anàs amb ell, però jo em vaig deixar sa baga de si mon pare ho volia» (Manacor).
    Fon.: báɣə (or., bal.); báɣɛ (Ll.); báɣa (val.).
    Intens.: bagueta, bagota.
    Etim.: del llatí baca, ‘anella de cadena’ (cfr. Wartburg FEW, s. v.).

2. BAGA f.
|| 1. Coster ombrívol (Conflent, Cerdanya); cast. umbría.
|| 2. Bosc de castanyers que es crien per a fer cescles de bota (Empordà, Guilleries, Pineda).
|| 3. Baga de pins: bosc de pins (Borredà, Pobla de L.).
    Fon.: báɣə (pir-or., or.).
    Etim.: var. de obaga.

BAGÀ
|| 1. topon. Vila de 900 habitants, situada a la vorera del Riu Bastareny, 20 qm. al NO de Berga.
|| 2. Llin. existent a Barcelona.
    Loc.
—«Li agrada més Bagà que Berga»: ho diuen de qualcú per indicar que és malfeiner (fent un joc de paraules valent-se de l'homonímia de Bagà i vagar). En el mateix sentit diuen: «S'estima més un bagà que una rectoria» (Vallès).
    Etim.: de Bacaudānum, derivat gentilici del nom personal cèltic Bacauda. L'existència de la -d- està documentada en textos medievals: Bagada (a. 1194). La -d- es va convertir normalment en -z-, i així consta documentalment: Bagazani (any 1095), Bagazano (a. 992 i 839). La -z- intervocàlica desaparegué, i per Bagazà resulta Bagaà (documentat l'any 1199 ap. Cartul. Poblet 98), i Bagaà es reduí a Bagà.