Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bagassa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BAGASSA f.
|| 1. Prostituta. Lunye't de companya de bagassa, Jahuda, Cato 25. Si nagun diu al altre ladre... o alcuna dona serà dit alcauota o bagassa, que pach XL sous, doc. a. 1370 (BABL, xii, 130). Aquells qui tenen bagasses bordelleres, Scachs 94. Que tota persona que dirà a ninguna dona o donzella, cadella, bagaça, goça, somera, truja o altres semblants vilanes paraules e desonrivols,... pac de ban per quiscuna vegada vint sous, Mostass. Agual. Li envien, totes les races, | en el cor de les bagasses, | déus estrangers a l'harem, Alcover Poem. Bíbl. 45. El Dicc. Nebrija du els mots bagassa cantonera, bagassa barbacanera i bagassa canyetera, que indicaven diferents classes de prostitutes segons els diferents llocs on se situaven per oferir llur il·lícit comerç.
|| 2. Dona deixadota o malgirbada (Barc.)
|| 3. Dona malfaenera (Alacant).
    Loc.

Haver estat primer bagassa que bona dona: haver conegut per pròpia experiència allò en què algú ens voldria enganyar com a inexperts (val.). No m'enganyará ningú tan facilment ni tan ahína, perque primer vaig ser bagassa que bona dona, Rond. de R. Val. 45.
    Refr.
—a) «Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa» (Tortosa, val.).—b) «Qui no té dona ni bagassa, ell mateix s'apedaça» (Empordà, Vic, Manresa).—c) «Bagassa primerenca, beata tardana» (Val.).—d) «A bagassa i cavaller, tot quant fa li està bé» (Mall.).
    Fon.:
bəɣásə (pir-or., or., bal.); baɣásɛ (Ll.); baɣása (Tortosa, Val., Alg.).
    Intens.:
bagasseta, bagassota, bagassot.
    Etim.:
de *bacassa, ‘serventa’, ‘minyona’, paraula d'origen encara obscur, però que té representants en quasi totes les llengües romàniques (prov. bagassa, cast. bagasa, port. bagaxa, fr. baiasse, it. bagascia, etc.). Cfr. REW 861; Wartburg FEW, i, 196-197; Corominas DECast, i, 365. L'ètim aràbic baggaza, proposat per Asín (Al-Andalus, ix, 25) és improbable per raons fonètiques i geogràfiques.