Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bagatge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BAGATGE m.
|| 1. Conjunt de provisions, robes i atuells transportats per un o molts homes; cast. bagaje. Ha de tenir cuydado del carruatge y del bagatge, Moradell Prel. 20. Si no 'ns donan bagatge, jo no'm moch d'aquí, Bosch Rec. 287.
|| 2. Impost o preu del transport; cast. portes, acarreo. No pugan obligar... de que los donen bagatges per transporta los grans, Const. Cat. 307 (a. 1702). Se'n anà a descarragar els mobles, cobrà'l bagatge, Víct. Cat., Ombr. 71.
|| 3. met. Conjunt de coneixements o mitjans per fer una cosa; cast. bagaje. Per acrexer ab una peça més lo meu bagatge literari, Collell Flor. ix.
|| 4. Conjunt de coses inútils o que fan nosa (Men.).
|| 5. Abundància d'alguna cosa (Mall.); cast. caudal.
    Refr.

—«No hi ha llinatge que no tengui es seu bagatge» (Men.).
    Fon.:
bəɣáʤə (pir-or., or., bal.); baɣáʤe (occ., Maestr., Cast., Al.); baɣáʧe (Val.).
    Etim.:
del fr. bagage. Sobre l'etimologia primitiva de les formes romàniques, cfr. Wartburg FEW, i, 204.