DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BAGOLAR v.
|| 1. Cridar exageradament (Empordà, Urgell, Val.); cast. clamar, gritar. La mare de la nena surt a la porta y's posa a bagolar, ab els punys enlayre, Víct. Cat., Cayres 72.
|| 2. intr. Estar barres altes, sense poder-se espassar les ganes d'una cosa (Llucmajor).
    Fon.: bəɣulá (or.); baɣolá (occ.); baɣoláɾ (val.); bəɣolá (Mall.).
    Refr.
—«Qui no pensa en demà, ha de bagolar» (Llucmajor).
    Etim.: segons Spitzer Lexik. 152, del llatí *vagŭlāre, derivat de vagire ‘plorar’, ‘belar’. En llatí está documentat vagulatio, i aquest mot suposa l'existència per vagulare. Però segons Wartburg FEW, iv, 313, 320, el fr. bagouler i cat. bagolar són formacions damunt el llatí gŭla, ‘boca’, amb el prefix pejoratiu ba- (i potser, per al francès, amb influència de bavarder).