DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BAIX (F. BAIXA) adj., adv. i subst.: cast. bajo.
I. adj.
|| 1. Que no arriba a l'alçada ordinària o a la d'altres coses de la mateixa espècie. Al cap d'un pal no gayre baix, Spill 1621. Lo portal estret y baix, Costa Agre terra 27.
|| 2. Que està més avall del nivell ordinari o del d'altres coses que es prenen com a terme de comparacíó. Havies appetit e desig de devallar dels locs alts en los baixs, Llull Arbre Sc. ii, 410. Li aporteu la mà un poch baxa, Dieç Menesc. i, 3 v.oSigamnos baxes, Coll. Dames 569. Y passa ab baxa volada, Salvà Poes. 63. a) especialment, Part d'un país que és plana, en oposició a la part muntanyosa o elevada. E lo dit frare era natural d'Espanya la baxa, de vna ciutat qui és nomenada València, Tirant, c. 315. Los hòmens de la baxa Bretanya, Collell Flor. xxii.
|| 3. Que té menys intensitat de l'ordinària. «Aquest color és molt baix» (Empordà). Li dix ab la veu baxa per no esser de negun altre oyt, Alegre Transf. 56. Y mentres resa pel mort | un pare nostre en veu baxa, Picó Engl. 33.
|| 4. Que té petita proporció de l'element principal. Farina baixa: la farina que té poca quantitat de gluten (Tortosa). Or baix: or que conté gran proporció d'altre metall mesclat. Dos tasses de argent baix, Inv. Abeyar 451.
|| 5. a) (So) que es produeix amb vibracions lentes. Les vous altes e baxes, Llull Arbre Sc. i, 218.—b) Que produeix un so de vibracions lentes. Es mestre de música diu a una de ses qui cantan:—Vostè està molt baxa, Roq. 9.
|| 6. Que no arriba al grau ordinari de potència, noblesa o dignitat. Donen demostració... de les coses baxes e vils e mesquines, Llull Cont. 333. Molts fills de popular gent o de baix stament poden pujar a pontifical proprietat, Scachs 112. Lo meu baix ingeni, Viudes Donz. 3. De gent tan baxa com són carnicers, Boades Feyts 165. Me sap greu trobar rivals de tan baixa mà, Vilanova Obres, xi, 125.
|| 7. Que no arriba a la quantitat considerada com a terme mitjà. Són los nombres més baxos que venen al present Principat, Tar. preus 68.
|| 8. Resat, dit sense solemnitat (parlant de misses o funcions litúrgiques). Si alguns capellans o xantres diran missa baixa lo senyor rey hoynt missa alta, Ordenació del rey Martí.
|| 9. (Astre) aparentment poc separat de l'horitzó. Era ja quasi lo sol baix, Tirant, c. 23.
|| 10. (Hora) en què el sol ja s'acosta a l'horitzó. E la hora es ja baxa, Evang. Palau. La ratlla de foc de l'hora baixa, Alcover Poem. Bíbl. 33.
II. adv. i prep.
|| 1. En la part inferior. Metrien a baix los infels, Muntaner Cròn. 149. Ara som baix, ara som alt, Vent. Pelegrí. La sua ànima, baix als inferns devallada, Cobles Salut. Presoner som aquí baix, Guiraud Poes. 20. a) (en els escrits) Després, posteriorment. En la forma que baix se dirà, Ordin. Univ. 1596, f. 17.
|| 2. En veu baixa. Al girar dix baix que Tirant no u hohí, Tirant, c. 221. Yo no convinch ab vós en assò, li digué ella mitg baix, Lacavalleria Gazoph. Responia més baix el cor, Víct. Cat., Ombr. 10.
|| 3. Baix de: a la part inferior (d'una cosa). Venia moltes nits sonar y cantar ab Adoardo baix de la finestra on ella dormia, Paris e Viana 3. No n'hi havia altre baix de la capa del sol, Aguiló C., Rond. de R. 14. Una donzella s'adormí baix d'un arbre, Roq. 12. a) L'ús de baix sense la prep. de, en aquesta funció preposicional, és un castellanisme; per això no són de bon català aquestes frases: Com també bax la matexa pena, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli); Baix l'ampla portalada, Cases A., Poes. 23.
|| 4. Baix de: molt prop (d'una cosa). Allà baix d'ella s'assegué la jove, Costa Trad. 11. «Baix de ca-nostra hi ha un abre» (Men.).
|| 5. Anar al baix, o estar al baix: anar o estar malament, en camí de perdre's. A donar entendre que llur stament anava al bax e cahia de fet en terra, Eximenis, XII del Crestià, c. 471 (ap. Aguiló Dicc.). Aquest malalt està al baix, Lacavalleria Gazoph.
III. subst. m. La part inferior (de qualsevol cosa). Especialment:
|| 1. pl. Les habitacions situades en la part inferior d'un edifici. Els baixos de la casa... eren magatzems, Ruyra Pinya, ii, 8.
|| 2. a) Dues passades de cotó situades tot lo rodó de l'espardenya, part damunt la sola (Mall.).—b) pl. L'empena de la sabata (Manacor).
|| 3. pl. La part inferior d'un vestit o d'altra peça de roba. «Els baixos dels pantalons» (Barcelona); «baixos d'es camis»; «es baixos de ses faldetes» (Mall.).
|| 4. pl. Fang o altra brutor que s'aplega en la part inferior del vestit (Empordà, Mall., Men.). Ses senyores de rossegay no surten que no apleguen uns bons baxos de fanch, Ignor. 46.
|| 5. pl. La regió baixa o plana (Mall.). «P'es baixos hi ha bona anyada» (Muntanya de Mall.).
|| 6. pl. L'esplet de gra i lleguminoses (Mallorca). Se diu en oposició a ets alts, que designen la producció de fruita dels arbres.
|| 7. pl. La part baixa del brancam d'una figuera, d'on se pot collir la fruita des de terra (Mallorca).
|| 8. Roca o munt d'arena situat davall l'aigua però no gaire endins, de manera que dificulta i fa perillosa la navegació (Empordà, Mall.). Va tocà a un baix y a consecuència d'axò ha hagut de varà prop de la costa, Ignor. 52.
|| 9. pl. Matèries impures o més denses que estan assolades en un líquid (Cat., Val., Bal.). Ja se sap que en remenà qualsevol such es baxos van demunt, Ignor. 51. a) met. La part impura o més baixa de la societat. Yo no so nada del baxos del poble romà..., lo meus antichs foren nobles ciutadans, Tirant, c. 262.
|| 10. pl. Núvols gruixats que apareixen en l'horitzó, i solen indicar proximitat de pluja (Mall., Men.).
|| 11. pl. Els sons d'un instrument o d'un conjunt musical que es produeixen amb vibracions lentes.
|| 12. a) Veu humana caracteritzada per la relativa lentitud de ses vibracions.—b) Home que té aquesta veu. Es baxos son massa molts y aufegan y se menjan es barítonos y es tenós, Ignor. 6.
|| 13. Instrument musical, espècie de trompa molt grossa, que fa les notes baixes en les bandes de música (Men.).
|| 14. pl. Un joc de bolles (Artà). Per jugar-hi, senyen un òval en terra i hi posen algunes bolles en renglera; senyen un baix (retxa) a un parell de passes de distància a cada banda de l'òval, i des dels baixos tiren bolles a les de dins l'òval, i les que treuen són d'aquell qui les treu, i així van fins que les han tretes totes.
|| 15. Alts i baixos, o pujos i baixos: (en sentit propi) elevacions i depressions alternatives d'una terra;—(met.) sèrie de vicissituds molt vàries, en la vida o estats d'una persona o d'una col·lectivitat. Descrigué sos esglays,... sos dalts y baixos, sos escrúpols, Pons Auca 275.
    Loc.—a) De dalt a baix: en tota l'extensió. La casa crux d'alt a baix, Picó Engl. 40. Mirant-se a la Mundeta de dalt a baix, Vilanova Obres, xi, 44.—b) Baix de sostre: mancat de grandesa d'idees; pobre de contingut mental o espiritual. El burgès del país, lleugerament antipàtic, ordenat, pràctic, realista, baix de sostre, Pla Rus. 276.—c) Esser baix de davant, com sa mula d'es rector: esser mal guardador dels secrets (Men.).—d) Fruita de baix a baix: la fruita que està en les branques baixes, que es pot abastar de terra estant (Llofriu).—e) Esser es baixos de s'olla: esser tingut per no-res (Migjorn-Gran).—f) Volar baixos es tords (o ets estornells): haver-hi pocs diners. P'es serenos qu' han de cobrà sa paga d'es Jané volan baixos ets estornells, Ignor. 46.—g) Baix-baix (Mall). o de baix en baix (Cat.): en veu baixa. Afegí baix-baix un des dexebles, Roq. 15. ¡Dimoni d'home!—se deyen de baix en baix, Caselles Sots 21.—h) Lo de baix fa perdre lo de dalt: vol dir que la luxúria fa perdre l'enteniment (Cat., Bal.).
    Fon.: báʃ (pir-or., Gir., Barc., Al., bal., alg.); báјʃ (Tarr., Ll., Val.).
    Intens.: baixet, baixot, baixiu (val.), baixó, baixonet, baixotet.
    Etim.: del llatí *bassĭus, var. de bassus, mat. sign.