DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBAIXA f.: cast. baja.
|| 1. Acte de minvar o decaure. Ara les maduxes han fet baxa, Vilanova Obres, xi, 153.
|| 2. Declaració facultativa de la impossibilitat d'un malalt per fer vida ordinària.
|| 3. Nota de la sortida o cessament de qualcú en un ofici o col·lectivitat. Pot donà de baxa es nin: he determinat posarlo a un'altra escola, Roq. 3.
|| 4. Pèrdua d'un individu per mort o ferides o altra causa, sobretot en la milícia.
Loc.
—Anar de baixa, o anar a la baixa: anar minvant, decaure. La flamarada començava d'anar de baixa, Víct. Cat., Sol. 89. Y cuyda de no anar may a la baixa, Penya Poes. 83.
BAIXÀ m., neol.
Títol honorífic de certs dignataris turcs; cast. bajà.
Etim.: de l'àrab bāxā, mat. sign.