DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALADRER, -ERA m. i f.
|| 1. Que parla a crits o que crida immoderadament (Cat., Val., Bal.); cast. vocinglero. Els pillets que s'escapavan... tots etzarats y baladrers, Oller Bogeria 165.
|| 2. Sorollós, eixordador. Despertant unes ressonàncies tan baladreres, Ruyra Parada 20.
|| 3. Bravejador (Artà, Manacor).
    Fon.: bəɫəðɾé (or., bal.); baɫaðɾé (occ.); βaɫaðɾéɾ (val.).