DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALANCEIG m.
Moviment oscil·latori, alternant d'una banda i de l'altra; cast. balanceo. Adeu!—li cridà el «Víctor», fent un elegant balanceig de botaló, Vidal Mirall 24.
    Fon.: bəɫənsέʧ (or.); baɫanséʧ (val.); bəɫənsə́ʧ (bal).
    Etim.: postverbal de balancejar.