DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALANCEJAR v.
|| 1. intr. o refl. Moure's la part superior d'una cosa, alternativament cap a una banda i cap a l'altra; cast. balancearse. Anaua lo Duch tot balanceiant que no sabia on se staua, Curial, ii, 46. Hi ha una taca daurada qui's balanceja al vent, Carner Sonets 40.
|| 2. tr. Moure alternativament cap a una banda i a l'altra; cast. balancear. Anomenant-me a grans crits, balancejant-hi el cos, rient-hi a barballera estesa, Pons, Com an., 179.
|| 3. intr. ant. Estar en dubte; cast. titubear. Ell balanceja un poch assí, si ell hi aniria, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: bəɫənsəʒá (pir-or., or.); baɫanseʒá (occ.); baɫanseʧáɾ (val.); bəɫənsəʤá (bal.).
    Etim.: derivat de balança.