DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALANDREJAR v.
|| 1. intr. o refl. Moure's alternativament cap a una banda i altra, com per inseguretat d'equilibri; cast. balancearse, bambolearse. Acmet ja balandreja, ja no's té dret, M. Milà, «Cançó del pros Bernat». Vaxells en arch al lluny se balandregen, Guimerà Poes. 243.
|| 2. intr. Fer el mandra, estar sense fer feina (Empordà, Torelló).
    Fon.: bəɫəndɾəʒá (pir-or., or.); baɫandɾeʒá (occ.); baɫandɾeʧáɾ (val.); bələndɾəʤá (bal.).
    Etim.: sembla derivat de l'occità balandrà, mat. sign.