DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALB, BALBA adj.
I. ant. Que balbuceja. Me vench en somni una fembra balba, Febrer Purg. xix, 7. Es còpia de l'it. balba, usat del Dante.
II. || 1. Que ha perdut la sensibilitat per efecte del fred molt intens; cast. aterido. «Jo tenc sa mà balba esquerra | i sa dreta que bo hi fa; | la m'hauré d'anar a escalfar | dins sa cuina de So'n Serra» (cançó pop. Ariany). Com dits d'una mà balba, Atlàntida, v. Els peuets se li glaçaven..., balbs qu'apenes se'n sentia, Massó Croq. 155.
|| 2. Mancat de sensibilitat; cast. insensible. Vaig continuar balb i sord i cec per a tot agent exterior, Ruyra Parada 82. a) Aplicat a coses inanimades: El jorn ha eixit del si de la nit bauba, Ferrà Rosada 27. Damunt els seus últims calius, balb, el crepuscle acaba d'extingir-se, Villangómez Any 5.
    Fon.: báɫp (en la pronúncia literària); báwp (Empordà, Olot, Berga, Prats de Ll., Solsona, Urgell, Valls, Mall.).
    Etim.: del llatí balbu, ‘que balbuceja’.