DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALBUCEJAR v.
Parlar dificultosament, pronunciant les paraules d'una manera incompleta; cast. balbucear. Balbusejant per temor, Metge Somni iv. Volent parlar balbuceià e li tremolaven los labis, Curial, i, 23.
    Fon.: bəɫbusəʒá (or.); baɫbuseʧáɾ (val.); bəɫbusəʤá (bal.).
    Etim.: derivat de balbuç.