DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBALDA f.
|| 1. 
Peça llarguera de ferro o d'altra matèria resistent, que per un cap va clavada a una fulla de porta o de finestra i per l'altre cap s'encaixa amb una altra peça travadora situada en l'altra fulla o en la paret, de manera que quedi closa en fort la porta (Cat. en general); cast. falleba, pestillo. Trenta sis sous per pollegueres xapes alfardons e baldes, àpoca d'un ferrer, a. 1415 (Arx. Gral. R. Val.). La Reyna posà la balda a la porta, Tirant, c. 419. Vaig aixecar la balda d'una manotada, Ruyra Parada 22.
|| 2.
Anella de trucar a la porta (Segarra, Urgell, Priorat, Castelló, Xàtiva); cast. aldaba.
|| 3. ant. Cada una de les corretges de ferro que subjecten la tremuja de campana. Guarnir la campana de sa truja ab ses baldes corrons anelles e tota sa ferramenta, doc. a. 1472 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 4. ant. Mes vna balda de balesta, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
Fon.: báɫðə (Empordà, G., Pla de Bages, Vallès, Barc.); báɫðɛ (Puigcerdà, Bagà, Ll., Urgell, Gandesa, Falset, Sueca); báɫða (Esterri, Castelló, Val., Xàtiva).
Refr.
—«Al ferrer no li vages a vendre baldes» (Saura Dicc.).
Var. form.: baula.
Etim.: de l'aràb ḍabba, mat. sign. || 1.
balda){kind=small}
Peça llarguera de ferro o d'altra matèria resistent, que per un cap va clavada a una fulla de porta o de finestra i per l'altre cap s'encaixa amb una altra peça travadora situada en l'altra fulla o en la paret, de manera que quedi closa en fort la porta (Cat. en general); cast. falleba, pestillo. Trenta sis sous per pollegueres xapes alfardons e baldes, àpoca d'un ferrer, a. 1415 (Arx. Gral. R. Val.). La Reyna posà la balda a la porta, Tirant, c. 419. Vaig aixecar la balda d'una manotada, Ruyra Parada 22.