DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BALDAMENT m.
Acte i efecte de baldar; cast. parálisis, tullimiento. Així et gordu de dolor i de baldament, Ruyra Pinya, ii, 162.
    Fon.: bəɫðəmén (pir-or., or., eiv.); baɫðamén (occ., val.); baɫðamént (val.); bəɫdəmént (mall., men.).
    Etim.: derivat de baldar.

2. BALDAMENT
|| 1. adv. que serveix per introduir una dificultat, a la qual se concedeix existència real o possible, però no eficàcia; equival a ‘encara que’; cast. aunque. Baldament és vocable usitat català, Pau Regles 321. Doncs tu treu-nos a la via | de les coses corporals, | ... baldament sia | per patir-hi tots els mals, Maragall Enllà 52. Era alt, fornit y ben plantat, baldament el desfigurés bon xich el balandreig, Oller, Rur. Urb. 131. S'havia girat vent. Millor! Baldament s'ho endugués tot en orris!, Ruyra Parada 77.
|| 2. adv. per expressar desig que succeeixi una cosa; equival a ‘així fos!’, ‘tant de bo!’ (Ross., Empordà, Gironès, Plana de Vic); cast. ojalá. E tu e tes pars nulls temps vos veia en casa mia baldament, Curial, iii, 27. E dix:—Yo 'm pens que vos serets mia.—Hoc baldament, dix lo Duch, Curial, iii, 105. Ya baldament may hagués vist yo semblant donatiu, Alegre Transf. 63.
    Fon.: baɫdəmén (or.); baɫdamén (occ).
    Var. form.: maldament.
    Etim.: derivat de l'àrab bāṭil, ‘va’, ‘inútil’, amb el sufix -ment que serveix en català per formar adverbis. L'evolució dels significats no és fosca. En son origen, baldament venia a significar ‘en va’, ‘inútilment’; d'aquí va passar a l'accepció || 1, significant que la dificultat que se reconeix com a existent és ‘vana’, ‘inútil’ per tal com no té eficàcia; i d'aquest significat, usant-se en exclamacions emfàtiques com la de la frase que hem citada de Ruyra, fàcilment es passa a l'accepció || 2.