Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  baldar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALDAR v.
I. tr.
|| 1. Fer malbé algú, reduir-lo violentament a inutilitat física (Cat., Val., Bal.); cast. estropear, baldar.
|| 2. met. Reduir algú a la impotència en una discussió o litigi; atabacar-lo, deixar-lo vençut; cast. reventar, baldar.
II. || 1. tr. Gronxar, moure reiteradament una cosa en dues direccions (Ll., Urgell, Segarra, Gandesa, Benilloba); cast. mecer, columpiar. «Baldar les campanes»: ferles brandar (Tremp, Borén). «Baldar-se en un balancí» (Ll.).
|| 2. intr. Estar penjat (Tremp, Montsonís); cast. colgar, pender. «Les branques d'aquest arbre balden molt»: vol dir que estan molt inclinades cap avall.
|| 3. Carregar en banda, en la pesca a la llum (Cadaqués, ap. Amades-Roig, Voc. pesca).
    Fon.:
bəɫðá (pir-or., or., bal.); baɫðá (occ., Maestr.); baɫðáɾ (val.).
    Etim.:
deriv. de l'àrab bāṭal, ‘fer inútil, invalidar’.