DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BALDER, -ERA adj.
|| 1. Ample i sobrer per allò que ha de contenir; cast. holgado. Té un cos que una anella de toballó hi aniria baldera, Vilanova Obres, ix, 80.
|| 2. Que no ve just, sinó que cap amplament dins el seu receptacle. Y'ls ve lo fus vostre balder al canó, Viudes Donz. 302. Si la metxa entra baldera o massa estreta en lo serpentí, Moradell Prel. 26.
|| 3. Sobrer, sense profít (Cat.); cast. sobrado, inútil. Que tenen el dilluns hores balderes, Ramon Vaca llet 54. Seria cosa baldera l'explicarte anades y vingudes, Girbal Oratjol 15.
    Fon.: bəɫðé (pir-or., or., bal.); baɫðé (occ., Maestr.); baɫðéɾ (val.).
    Etim.: derivat de l'àrab bāṭil, ‘va’, ‘inútil’, amb el sufix romànic -arĭu.

2. BALDER m.
Qui fa baldes o baldons (Vallfogona, ap. Aguiló Dicc.).