DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BALDOR f.
Superabundància, quantitat més que suficient (Mall., Men.); cast. abundancia. Sa gent al punt se'n va tèmer de sa baldor que hi havia a ca'n Juanet, Alcover Rond. viii, 6. «Confits en aquesta casa | enguany n'hi haurà baldor» (cançó pop. Manacor). a) A la baldor: en gran abundància. «De fruita n'hi ha a la baldor». «Ses figues van a la baldor» (Ciutadella).
    Fon.: bəɫðó (Mallorca, Menorca).
    Etim.: derivat de l'árab bāṭil, ‘va’, ‘inútil’ (cfr. balder).

2. BALDOR f. ant.:
V. baudor.