DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BALL m.
|| 1. Acte de ballar; cast. baile. Sonà esturments en los quals faia los bals [sic] e les notes que l'emperador havia fetes, Llull Blanq. 78, 4. Forenhi fetes de grans dons, grans balls e grans alegries, Pere IV, Cròn. 56.
|| 2. Cada sèrie de moviments que executa un qui balla.
|| 3. Reunió de gent que balla.
|| 4. met. Conflicte, situació difícil o que exigeix molta activitat. «En bon ball t'has ficat» (Cat., Val., Bal.).
|| 5. Ball de Sant Víctor: malaltia caracteritzada per moviments sobtats i involuntaris que ataquen irregularment i alternativa a diferents parts del cos; cast. corea, baile de San Vito.
    Loc. i refr.—a) L'amo del ball: el qui comanda i fa sa voluntat damunt els altres.—b) «Qui té es ball, balla»: ho diuen d'un qui està en una situació difícil i el deixen tot sol, sense ajudar-li (Mall.).—c) «Som al ball, i hem de ballar»: ho diuen quan es troben en un conflicte o situació difícil, d'on no poden sortir mentres no hi trobin solució o mentres duri aquell estat de coses.—d) «Ball a ca-d'altri, i flaons a sa casa»: ho diuen per expressar que és més apreciable la utilitat que la solemnitat (Men.).—e) Acabar com lo ball de Torrent (Vinaròs, Cast., Val.), o com lo ball de Moixent (Val.), o com lo ball de Parra (Val.): acabar malament, amb baralles.—f) «El ball d'En Belluga, campi qui puga»: ho diuen per aconsellar que cadascú procuri posar els mitjans per salvar-se (Llofriu).—g) Ballar el ball de sant Prim: passar-les primes, no tenir de què menjar.—h) Ballar lo ball del poll (Cat.) o fer es ball des poll (Men.): neguitejar-se, estar molt nerviós, tenir frisança.—i) «Qui va als balls, passa treballs» (Olot).
    Cult. pop.—El nostre poble conserva nombrosos balls típics. No sols en les festes majors i altres manifestacions joioses de dins les poblacions, sinó també en les festes familiars de la pagesia, el ball té una gran importància. Les noces, les matances, les acaballes del segar i d'altres feines agrícoles col·lectives, se celebren amb balls en les masies. A Mallorca, a la possessió on el vespre han de fer ball, com ve migdia toquen el corn per anunciar-ho a les possessions de l'encontrada. La major part dels balls populars tenen noms especials (sardana, ball de bastons, ball del ciri, ball del ram, ball de gitanes, cossiers, copeo, mateixa, etc.); en els articles corresponents a aqueixos diversos noms se trobarà la descripció de cada un. Aquí només descriurem els dos que tenen una denominació purament adjectiva i que per tant són propis d'aquest article:—a) Ball pla: ball típic d'Olot, que consisteix a anar algunes parells de bracet pels carrers i ballar una sardana o altra dansa en arribar a la plaça major. La lletra del ball pla és aquesta: «Ella el punteja, el punteja, | ella el punteja el ball pla; | porta faldilles de seda, | davantal de tafetà».—b) Ball rodó: en el Ripollès i a l'Empordà, se diu en general de tots els balls de parelles soles (vals, polca, masurca, etc.). En el Camp de Tarragona és un joc de noies, que consisteix a agafar-se per les mans fent una rodada i cantant: «Ball rodó, | Catarineta, Catarineta; | ball rodó, | Catarineta Catarinó. | ¿Què has menjat? | Carnsaladeta, carnsaladeta; | ¿Què has menjat? | Carnsaladeta i pa torrat. | ¿Qui te l'ha dat? | La tieta, la tieta. | ¿Qui te l'ha dat? | La tieta del costat» (recollit a La Selva del Camp). (V. babridó, variant d'aquest joc). A la comarca d'Alacant, el ball rodó és una dansa popular que es balla al so de gralla i tamborino, i de la qual transcriu la tonada Figueras Pacheco (Geogr. Al. 251).
    Fon.: báʎ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.: ballet, ballot, ballàs.
    Etim.: postverbal de ballar.

2. BALL m.
Cabdell gros de devers 3 quilos de pes, fet sobre ànima de fusta cilíndrico-acanalada i amb forat central. Es una nova forma de remetre els fils d'ordit de cànem i de jute, que estalvia el fer-ne troques i llur debanat ulterior (Pons Ind. text.).
    Etim.: pres de l'angl. ball ‘pilota’.