DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALLA f.
|| 1. Acte de ballar, o reunió de gent que balla (Ross., Vallespir, Empordà, Gir.); cast. baile. No gosen... ballar, dansar, cantar a ninguna manera de jochs ni balla de Carnestoltes, doc. a. 1566 (arx. mun. d'Igualada). S'usa molt en pl.: balles. Se trobaven reunits en alguna plaça a l'hora de les balles, Pous Empord. 44.
|| 2. Dur la balla: dur la direcció d'una cosa on intervenen molts; esser el qui obra d'una manera principal en una empresa col·lectiva (Mall.). Perque té quatre terrossos, | per tot pretén du la balla | i de sa coua es fa rotlo, Aguiló Poes. 149.
|| 3. Menjar de balles: imposició que feien els senyors damunt els pagesos, de significació poc clara, i que fou abolit pel rei Ferran V en la famosa sentència arbitral de l'any 1486. Ni tampoc los dits Senyors pugan compellir los Pagesos a vsos appellats cussura, enterca, alberga, menjar de balles, pernas de carnsalada, Pragm. Cat. 130.
    Fon.: || 1: báʎəs (pir-or., or.);— || 2: báʎə (mall.).
    Etim.: postverbal de ballar.