Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ballesta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALLESTA f.: cast. ballesta.
I. imatge  Arma consistent en un arc muntat a l'extrem d'una barra de fusta en angle recte que serveix per donar bona direcció al projectil. Era molt usada en l'edat mitjana, i n'hi havia de moltes castes, car així com progressava la balística s'anaven introduint modificacions que complicaven el mecanisme d'aquesta arma per tal d'augmentar la seva força i eficàcia. La ballesta més antiga i senzilla constava de tres parts essencials: l'arc, l'arbrer i la corda. L'arc podia esser d'acer, de banya (corn) o de fusta forta i flexible, com se veu expressat en molts de documents: Balestes de fust d'estrep, doc. a. 1289 (Bol. Ac. B. L. vi, 62);Una ballesta alamanya de corn, Extim. Pr. Viana 212; Una ballesta d'acer de mont, Assign. Pr. Viana 262; Dos archs de balestes d'acer, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). L'arbrer era generalment de fusta. La corda podia esser de cànem, de budell o de nervis retorçuts. Enmig de l'arbrer hi havia la nou, que solia esser de banya o de metall i tenia la forma d'una ungla girada cap a la part inferior de l'arbrer; estava articulada amb una clau que travessava l'arbrer i sortia per davall. La nou servia per retenir la corda atesada fins al moment de tirar; pitjant la clau, la nou es girava i deixava lliure la corda, la qual es desatesava i donava impuls al cairell o sageta, prèviament col·locada dins la canal que l'arbrer tenia des de la nou fins a son extrem superior. Els noms de les parts de la ballesta es troben en aquest text: Per raó e preu de sis asbrers ab ses nous, claus e streps grossos e molt bé acabats, en los quals yo he encavalcats los desús dits sis brassos de ballestes encavalcades ab ses ligadures e meses ampugueres de cuyro, a raó e preu per totes coses de vint sous per cascun asbrer, doc. a. 1456 (Arx. Gral. R. Val.). Les ballestes es classificaven i denominaven segons el mecanisme amb què es feia l'atesament i enganx de la corda a la nou: a) Ballesta d'estrep o ballesta de croc: la que al cap superior de l'arbrer tenia un estrep, dins el qual el ballester posava el peu per fer-hi força, mentres amb un croc que duia penjat a la cintura enganxava la corda i l'estirava fins a posar-la subjecta a la nou. Sia tengut de portar... una ballesta ab croch, doc. a. 1387 (Boll. Lul. viii, 283);XVI balestas de strep totes cubertes d'albadines, doc. a. 1410 (Alós Inv. 22).b) Ballesta de gafa: la que es parava per mitjà d'una gafa o palanca de braços desiguals corbats (V. gafa). L'empraven principalment els ballesters de cavall, que no podien utilitzar l'estrep. Pres una ballesta de aquelles que 's paren a cauall ab una gafa, Tirant, c. 92. c) Ballesta de dos peus: ballesta de molta potència, que es parava amb una palanca de doble gafa (segons Giese Waf. Span. 76). E'ls altres pels murs ab les balestes de dos peus appareylats de tirar, Jaume I, Cròn. 172. Uós trobarets en Ualencia que uos exiran cinch milia o sis milia balesters de dos peus, e dels altres més de compte que no lexen acostar ost de la uila, tant és lo poder de les balestes, Jaume I, Cròn. 129. d) Ballesta de torn: la que es parava per mitjà d'un joc de roda dentada i cremallera, i era la ballesta de més potència. N'hi havia de manuals, com es veu per aquest text: Ab xixanta cavallers e ab xixanta servents, tots ab ballestes de torn, Desclot Cròn.; però també n'hi havia de tan grosses que havien de ser manejades per alguns homes, i tiraven sagetes i barres de ferro de més de dos metres de llargària. Jaume I, Cròn. 73, conta d'una ballesta de torn que amb un sol tret va travessar dos sarraïns i els respectius escuts. e) Ballesta de martinet o ballesta de semfonia: la que es parava per mitjà d'un joc de cordes i corrioles mogudes amb un manubri. III bellestes de fust grosses de martinet per obs del castell de Monchade, Ardits, ii, 416 (a. 1462). Un altre balesta de senfonia... cuberta de cuyr blanch,... Item un martinet o senfonia, Inv. Anfós V, 162.—També rebia la ballesta diverses denominacions adjectives, segons la nació on era fabricada: així trobam en els documents catalans la f) ballesta alemanya, g) b. genovesa, h) b. turquesa, etc., les quals no es distingien per diferències essencials, sinó per simples variants externes de construcció.—Aiximateix hi havia altres noms especials de la ballesta, fundats en la classe de projectils que tirava: i) Ballesta matrassera era la que tirava matrassos; Una ballesta matrasera petita, doc. a. 1415 (Aguiló Dicc.); j) Ballesta rotlonera o b. de rotló, la que tirava rotlons. Vna ballesta de rotlo, doc. a. 1343 (Boll. Lul. iii, 288);Item vna balesta rotlonera, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 299).—Es troben en els documents medievals altres denominacions de ballestes, el significat de les quals no està clarament precisat: l) Ballesta bastarda: Et l. balesta bastarda et l. balesta d'estrep, doc. a. 1289 (Bol. Ac. B. L. vi, 67).m) Ballesta de lleva: Per XII balestes de leua V torns de passar CCC passadors de balesta de leua, doc. a. 1359 (Boll. Lul. vii, 88).n) Ballesta de lligades: Una baleste de ligades de pocha valor, doc. Vic, a. 1420 (Aguiló Dicc.). o) Ballesta de passa: Acostantse lo senyor d'Agramunt enuers la muralla tiraren-li ab vna ballesta de passa e ferirenlo en la boqua, que li ixqué lo passador a l'altra part, Tirant, c. 334. p) Ballesta forcega: Dos archs d'acer o balestes forcegues, doc. a. 1414 (ap. Aguiló Dicc.). q) Ballesta de tro: era probablement una arma de foc, precursora de les bombardes i canons. Aqueix nom apareix en el segle XIV: A manera de una ballesta de tro que despara a tota la sua vigor, Eximenis (ap. Aguiló Dicc.). L'any 1359 un argenter de Tarragona feia una ballesta de tro (F. Carreras Candi, ap. Butll. C. Exc. xxxviii, 216).—L'acte d'atesar la corda de la ballesta per subjectar-la a la nou, es deia tendre o collar la ballesta: Hom ha mester tota sa forsa a tendre una forts ballesta, Llull Cont. 302, 9; Ballesta encollen perque s'afollen, Spill 8933; Un hom ab ballesta collada, Rúbr. Bruniquer, v, 150. L'acte conjunt d'atesar la corda i posar-hi el projectil en disposició de tirar, es deia armar o parar la ballesta: Vengueren ab armes e ballestes parades, Ardits, i, 18 (a. 1391); Si puch o no puch armar la ballesta, Proc. Olives 879. L'acte d'amollar la corda que estava tesa, es deia destendre, desserrar o desparar, i l'acte d'aviar la sageta es deia tirar: Puix nunqua destenen les sues ballestes, Proc. Olives 1623; Mas los ballesters... deserraren les ballestes que havien, ben forts, Desclot Cròn., c. 156; E les ballestes van desparar a colp, Muntaner Cròn., c. 152; Tiraren ab ballestes, Pere IV, Cròn. 134.—La distància on arribava el tret de la ballesta es prenia com a terme de comparació o com a unitat de mida de longitud (un tret de ballesta o una ballestada): Hauia de la terra tro a aquel puget un gran tret de balesta, Jaume I, Cròn. 58. E com foren a dos trets de balesta, Pere IV, Cròn. 45.—Joc de la Ballesta: exercici del tir de ballesta, que feien en l'edat mitjana els frares de les Ordes militars i els ciutadans. En unes ordenacions del segle XIII se llig la prohibició de jugar a certs jocs, «sino a taules, e a escachs, e a balesta, e a teylla, e a traer de dart, e a bylles» (ap. Anuari IEC, i, 274). En un capítol general dels Hospitalers, l'any 1433, fou dictada aquesta disposició: «Com principalment sobre totes coses en les armaments de les gualeres et defenssio de fortalezes, terras et ciutats es asaber tirar de ballesta et auer bons ballestés, es establit et ordenat que tot frare [de l'Hospital] sie tengut dos jorns en la semana de juguar a la ballesta en la loga [=llotja] on es lo ioch conssueto, per tal que puxe esser ben vist qui fara son degut et qui fallira, et qui lo contrari fara no puxe pendre les pitançes que son ordenats en tot priorat per los frares del conuent...» (ap. Miret Templers 459). En els segles XV i XVI la ciutat de Barcelona atorgava joies als qui tiraven més bé en el joc o certamen de la Ballesta; les joies solien consistir en una copa, un anap i quatre culleres d'argent daurat, i dues ballestes de fusta o d'acer amb els escuts de la ciutat (cfr. Ardits, i, 468; ii, 12, 54, 127, 139, 145, 212, 261, 283, 307).
II. per semblança amb la dita arma:
|| 1. Parany per agafar aucells i petits quadrúpedes, consistent en dos semicercles de filferro units en sos extrems per un ferro diametral amb molla, i que, mantenint-se separats violentament per una peça de retenció, tenen la tendència a ajuntar-se fortament quan un animal fa moure la dita peça, quedant així l'animal enclòs estretament entre els dos semicercles (Empordà, Artá); cast. trampa de ballesta. Ballesta de parar rates, doc. a. 1399 (ap. Aguiló Dicc.). Vna ballesta ratera, doc. a. 1457 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. ant. Instrument quirúrgic que servia per sagnar; cast. ballestilla. Una ballesta abte per sagnar bestias, doc. a. 1421 (Boll. Lul. iii, 312). Vna ballesta de sagnar ab sa corda, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q).
|| 3. imatge  Arc de fusta flexible, muntat sobre una barra vertical en el torn de tornejar, i que té els seus extrems units amb una corda que, moguda amb el peu, fa voltar la peça que tornegen (Barc.); cast. ballesta.
|| 4. Arc de ferro que va d'un braç del carro a l'altre, per evitar que, en traginar molta cosa, la càrrega fregui el cos de l'animal (Barc., Torelló).
|| 5. Bastó corbat que es posa en el bressol per muntar-hi el mosquiter (Llofriu).
|| 6. Travesseret que mantenia separades les esquerdes de la-canya de què era feta la filosa (Almudaina).
|| 7. Corda gruixada que duen a proa les embarcacions de mitjana, i que serveix per sostenir el balanç de l'antena (Barceloneta, Vilan. i G., ap. Amades-Roig Voc. nav.).
|| 8. Cordill que a vegades lliga cada lliç amb la calca corresponent en els telers a mà, i també en els mecànics, quan tenen els cèntrics col·locats en llur interior (Pons Ind. text.).
|| 9. Enginy compost de moltes peces encreuades, unides unes amb altres, que s'allarguen i arronsen a voluntat, i que serveix als disfressats per fer arribar caramel·los i dolços als balcons i finestres (Aladern Dicc.).
|| 10. Peix de la família dels esclerodèrmids: Balistes capriscus Gmel. (Tarr.); cast. pez ballesta. Es ample, planer, de 20 a 30 cm. de llarg, de color cendrós amb taques fosques.
    Loc.
—a) Prendre cresta per ballesta: entendre una cosa malament (Palma, Mall.).—b) Donar cresta per ballesta: enganyar (Palma).—c) Estimar-se tant dir esta com ballesta: no esser formal, no tenir paraula (Men.).—d) Que sesta que ballesta: es diu per indicar la xerrameca insistent i que tracta de diverses coses (Vic).—e) Esser rostit de ballestra: esser dur d'enteniment (Mall.). Gracies a Deu com heu he conegut, y que no som tan rostit de ballestra com altres compañeros meus, qui per revolts que hajen fet, ningú may los ha vist caure de s'ase, Ignor. 12.
    Fon.:
bəʎέstə (Barc., Tarr., Empordà); bəʎέstɾɛ (Torelló); bəʎéstɾə (Artà, Ciutadella); bəʎə́stɾə (Manacor, Palma).
    Intens.:
ballesteta, ballestota, ballestassa.
    Etim.:
del llatí ballĭsta, ‘enginy per tirar sagetes i pedres en virtut de l'impuls d'una corda en tensió’.