1. BANAL adj. neol. Que no és original, sinó comú i sense substància pròpia; cast. banal. Si a voltes cal que fugi | de les banals converses de la vida, Costa y Llobera, Poesies, ed. 1907, p. 16. Etim.: pres del fr. banal, mat. sign.
2. BANAL Llin. existent a Banyoles, Capellades, Crespià, etc.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.