DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBANC m.: cast. banco.
I. || 1. Seient llarguer en el qual poden seure algunes persones al mateix temps. Si vehies fer vna nau, major plaser ne hauries que si vehies fer vn banch, Llull Gentil 180. Banc respatler o banc de respatler: el qui té respatla. Un banquet respaller de pi, doc. a. 1748 (arx. de Montblanch). Està dita aula molt ben composta y arreada ab sis banchs de respatller, Canyelles Descr. 120. Banc escon o banc d'escó: banc de fusta, molt alt de respatla, que està prop de la llar per seure-hi i escalfar-se (Cat.). Un banch scon, doc. segle XIV (Catalana, ii, 165).En valencià se'n diu el banc de la llar (Pego).—Banc des batle: banc on seuen els regidors en les funcions d'església (Mall.). Banc pairal: cada un dels bancs que tenen a l'església les principals masies de la parròquia (Ripoll). Banc de l'obra: el que hi ha en les esglésies, davant la trona, i en el qual seuen els obrers de la parròquia (Cat.). Banc de la pigrícia: banquet sense respatla, on els mestres fan seure els nois per càstig; cast. cáncama (Labèrnia Dicc.). Banc de les mentides: lloc on es reuneix gent ociosa per conversar inútilment; cast. mentidero (Labèrnia Dicc.). Banc del si-no-fos: banc on acostumen de seure persones velles, que solen dir sovint frases com aquestes: «Si no fos aquest dolor que tinc...», «Si no fos pels ronyons...», etc. (Empordà).
|| 2. Tauló que va fix de banda a banda d'una barca i serveix per seure-hi un remador. Es pasada una galiota de mes de setse banchs dauant lo port, doc. a. 1493 (Boll. Lul. x, 127).Banc d'arborar (Cat.) o banc de l'abre (Mall.): el banc central de la barca, al qual va subjecte l'arbre. Banc del terç: el que ve després del banc d'arborar, anant cap a popa (Cat.). Banc de proa: el que està més prop de la proa. Banc de popa: el que està més prop de la popa.
II. Moble o peça semblant de forma o de proporcions al dit seient.
|| 1.
Espècie de taula gruixuda, amb quatre cames robustes i un caragol d'estrènyer, damunt la qual treballen els fusters, ferrers i llauners (Cat., Val., Mall., Eiv.).
|| 2. a)
Seient llarguer amb quatre cames, que a un cap té una post ampla amb una estaqueta, i que és allà on l'espardenyer treballa per fer les soles d'espardenya (Cat., Val., Bal.).—b)
Seient llarguer amb una estaqueta vertical, que empren els cadirers.
|| 3. Taulell de fusta llarguer, damunt el qual els terrissers mauren el fang i fan el pastó (Gir., La Bisbal, Vilafr. del P., Selva del C.). A vegades consisteix en una post gruixuda de fusta col·locada damunt dos pilars de maons (Vilafr. del P.).
|| 4. Bregadores, moble damunt el qual trenquen el cànem (Mall.).
|| 5.
Banc dels càntirs (Torelló), o banc de cànters (val.), o banc gerrer (Eiv.): post de fusta muntada damunt cames o fixa a la paret, amb forats rodons ou posen les gerres o cànters d'aigua. També hi ha el banc de les olles (Ripoll).
|| 6. Cada un dels suports d'un llit de posts. Un lit de pots e banchs, doc. a. 1516 (Miret Templers 572).
|| 7.
Suport còncau damunt el qual va col·locada horitzontalment una bóta (Cat.); cast. combo.
|| 8. a) Soc de fusta cairejat i molt gruixut, muntat damunt quatre cames i que serveix de sosteniment a tot el mecanisme de la premsa de vi o de fideus (Calasseit, Mall.).—b) Peça de fusta llarguera, a cada cap de la qual va subjecta la part inferior del fusell o caragola de la premsa de vi (Ador).—c) Soc de fusta que va travessat pels caragols de la premsa de vi, i que va baixant i premsant la brisa (Pradell, Blancafort, Alcoi).—d) Pedra plana i llarguera que va en la part inferior de la premsa de vi, d'una cuixa a l'altra, i serveix de sosteniment a la gàbia (Canet de Mar). (V. els gravats dels articles premsa i vi).
|| 9. Biga que uneix les dues galteres del giny d'oli, en la part més alta (Vinaròs).
|| 10.
Moble format d'una barra horitzontal sostinguda per quatre cames reforçades amb travessers, i que, juntament amb un altre d'igual col·locat a certa distància, serveix de suport a un tauló, damunt el qual es posa un obrer per referir una paret o fer altre treball a alguna altària (Sueca, Alcoi, Mall.).
|| 11. Escala formada de tres barres convergents a la part superior, dues de les quals van unides amb els escalons i l'altra és mòbil (Ll., Pla d'Urgell, Segarra, Tortosa, Val.); cast. escala de tijera.
|| 12. a) Biga de roure posada horitzontalment sota les moles del molí d'aigua, i que en el seu centre té el dau on balla la boixa de l'arbre (Ripoll, St. Felíu de P., Pont de S.).—b) Peça de fusta gruixuda, posada horitzontalment i que en son centre du encletxat el dau on balla el badil del molí de vent (Eiv.). (V. el gravat en l'article bassi).
|| 13. a) Espècie de replà que fa davant la boca del forn de pa, per sostenir-hi les pales i posar-hi atuells (Cullera).—b) Pedrís d'obra, alt com un gerrer, on posen les posts del pa que han de coure (Sanet).
|| 14. Banc de cuina (Val.) o banc dels foguers (Alcoi): fogons alts, o sia el pedrís de devers un metre d'alt, en el qual van encaixats els fogons per cuinar.
|| 15.
Banc d'abelles: conjunt de caseres (ruscs) col·locades ordenadament per a l'explotació apícola (Mall., Men.); cast. colmenar. Posen les caseres damunt un llit de pedres, per preservar-les de la humitat; el banc sol constar de dues fileres horitzontals de caseres, sobreposades; el conjunt va cobert d'estepes o llenya fluixa, per donar als ruscs més calentor en l'hivern i minvar-los ardor en l'estiu (Llucmajor); damunt de tot hi ha una capa de pedres planes o de teules per preservar-lo de la pluja. En lloch de pegar en es sucre..., pegan a sa mel, que'n poren tenir a voler, si arman un banch de beyes, Alcover Rond. ii, 144.
|| 16. Artefecte de fusta molt reforçat, de què els teixidors a mà se servien en altre temps per a enrotllar els ordits sobre el plegador destinat a esser col·locat en el teler (Pons Ind. text.).
|| 17. En el torn de calca, moble compost de dues barres llargues i gruixades posades horitzontalment damunt quatre cames, i que en el buit que hi ha entre les dues barres horitzontals dóna pas a les copades per moure-s'hi lateralment (Palma).
|| 18. Cada una de les barres encreuades que formen els creuers del rodet de la mota o sénia (Vinaròs).
|| 19. Barra de llenya sostinguda per tres o quatre cames, damunt la qual posen la llenya que han de serrar (Cat.); cast. burro. (V. cavall).
|| 20. Post del puat que empren els cardadors (Val.).
|| 21. Cos inferior d'un retaule gòtic; cast. bancal. (V. bancal, II, || 3). En lo banch promet de fer miges himayes, la Pietat, Maria e Johan..., doc. a. 1421 (arx parr. de Guardiolada). Obligat de pintar en les quatre cases del banch les histories de la passio, doc. a. 1501 (Archivo, v, 387).
|| 22. Banc del fre: toca ampla que s'emprava com a brilla en els guarniments de cavalcar els senyors, principalment en dies solemnes. El comte d'Urgell tench lo banch del cavall de la part dreta, doc. a. 1409 (Anuari IEC, v, 646). Duran lo banch del fre parents, Spill 2234. lxli a carrera una vella que al banch del fre se li agafa, Blanch Poes. 9.
|| 23. Banc de manuar: nom donat també a la màquina manuar (Pòns Ind. text.).
|| 24. La fulla més ampla de les tisores, que té el tall menys agut que l'altra (Mall.).
|| 25. ant. Banc petjat: cast. banco pinjado, aparell per cobrir les màquines de guerra que s'acostaven al mur. Hauriemy fetes venir de la mar los mantellets e les gates e ls bancs petiats e ls altres arneses de combatre, Pere IV, Cròn. 189. Com los enimichs, aparellats banchs pigats [sic] ab volta, sotcavassen la mur, Reis Bret. 35 v.o
III. || 1. Faixa de terra situada entre dues tires de ceps o d'altres plantes (Camp de Tarr., Priorat, Val.); cast. almanta.
|| 2. Tira de ceps o d'altres plantes en el camp (Empordà).
|| 3. Trinxa de terra que queda sense trencar o arrabassar, entre solc i solc, per imperícia del llaurador (Mall.).
|| 4. Tros de terra més alt que el nivell ordinari d'en terra, que en els jardins serveix per sembrar-hi plantes.
IV. Massa de qualque cosa que s'estén en sentit horitzontal. Especialment:
|| 1. Massa d'una determinada classe de pedra entre les vàries de una pedrera (Cat.).
|| 2. Mola d'arena o de roca que s'eleva del fons de la mar i arriba fins a la superfície de l'aigua i és un perill per a la navegació. De Bahama lo bell país d'arenes es un banch, Atlàntida iii.
|| 3. Banc de mar: onada grossa (Empordà).
|| 4. Banc de peix: mola de peix que passa prop de la superfície de l'aigua (Empordà). Cap a descobrir sapes submarines, cap a espiar el passatge dels bancs de peix viatjadors, Ruyra Pinya, ii, 177.
|| 5. Banc i volta: costats i volta de pedra seca en un coll de mina (Tarr.).
V. Societat que es dedica a les múltiples operacions comercials produïdes pels diners, considerats com a mercaderia.
VI. Molt ignorant o curt d'enteniment (Mall.). «Ets molt banc».
Loc.—a) Un pegat a un banc: una cosa ineficaç, inútil per a l'aplicació que li volen donar. Que tot quant pot fer, pegat es al banch, Proc. Olives 1242.—b) ant. No seure en aquest banc: no esser d'aquesta classe (de què s'ha parlat abans). Senyora, dix Tirant, empero aquest no seu en aqueix banch que vos dieu, Tirant, c. 86.—c) Sortida de peu de banc, o raó de peu de banc: raó o idea sense fonament ni il·lació.—d) Estar en el banc de la pacíència: estar en una situació enutjosa que es prolonga sense remei. Y allí, en aquell banc de la paciència..., vaig deixar passar el temps com una riuada de dolor, Ruyra Parada 17.
Refr.—a) «Qui a bon banc seu, bona ventura espera» (Men.).—b) «No tothom pot seure en es banc des batle» (Mall.).—c) «Per a banc, el de la cuina»: ho diuen per manifestar desconfiança en els bancs de crèdit (Val.).
Fon.: báŋ (pir-or., or., occ.); báŋk (val., bal.); báɲс (Palma, Manacor).
Intens.:—a) Aum.: bancàs, bancarro, bancot (bal.).—b) Dim.: banquet, bancot (Cat.), banquetxo, banqueu, banquiu (val.), bancó, banconet, banconeu.
Sinòn.:—II. || 1: taulell;— || 4: agrama, abargues, bregadora, trencador;— || 8 a: cofra, escòfera;— || 15: abellar;— || 18: creuer;— || 19: cavall;— || 21: bancal
Etim.: del germ. banks, mat. sign. 1.