DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BANCAL m.
I. || 1. ant. Peça de roba pintada de figures, que servia per cobrir bancs o taules; cast. bancal. Ordonam encara que sien fets bancals de lana ben de diversa color obrats qui a nos servesquen en lo seti nostre en lo qual siurem com menjarem e a taula serem, Ordin. Palat. 176. Un parell de bancals grans de ras molt amples ab diverses figures, doc. a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.). Dos bancals de raç verts ab dues figures e brots, Inv. Pr. Viana 151. Dos banchals de listes morades y blanques, Item un bancal ja usat de listes grogues y vermelles, doc. a. 1523 (Alós Inv. 42).
|| 2. Drap de fil, de llana o de cotó, que serveix per cobrir la pasta que porten al forn dins la pastereta (Sta. Col. de Q., Tortosa, Maestr., Val.); cast. bancal. Dos bancals pera cobrir la pasta, Inv. Bertran. Visenta, portant al cap una post de pa calent, tapat en un bancal a ralles blaves y blanques, Navarro PP 80.
|| 3. Peça de drap que servia per cobrir l'albarda o silló en què cavalcaven les senyores (Vic, Montblanc).
|| 4. Cobertor de taula (Cadaqués); cast. tapete.
|| 5. Davantal que duen les dones (Tortosa); cast. delantal.
II. || 1. Banc llarg. Lo dit rey de Navarra se assigué en lo bancal qui es sobre aquell on acostumen de seure los Consellers, Ardits, i, 337 (a. 1436). Especialment: a) Banc llarg sense braços ni respatler (Llucmajor). Ningun capellà... sega per los bancals de la dita iglesia, doc. a. 1595 (Hist. Sóller, ii, 830).—b) Conjunt de dos o més bancs units un al costat de l'altre (Alaró).
|| 2. ant. Banc que servia de caixa, sense respatla. Un banchal de fust, doc. a. 1412 (Aguiló Dicc.). Dos bancals vells e sotils plens de scriptures, doc. a. 1493 (Boll. Lul. vii, 419). Un banqual de dues cares sense panys ni claus, doc. a. 1500 (arx. agustins d'Igualada).
|| 3. Cos inferior dels retaules gòtics, que és de poca altària i va dividit en algunes cases o departaments, a cada un dels quals hi ha pintada o en relleu una figura o escena, que generalment era de la història del sant a qui anava dedicat el retaule; cast. bancal. En les dues taules dels costats del banchal, haura ystories de madona sancta Eulalia, doc. a. 1438 (Boll. Lul. xi, 251). Los dits mestres son tenguts pintar les dites dues taules y banchals, pilarets y obra de talla, al oli empero y no al tempre, doc. a. 1488 (Boll. Lul. xi, 31).
|| 4. Marxapeu o pedrís que forma graó en una portalada (Ll., Blancafort, Sanet). «Sempre s'està al bancal de la porta».
|| 5. Pedra a la qual va estalonada la palanca o bastó principal dels que aguanten una llosa de caçar (Mall.).—V. llosa.
III. || 1. Tros de terra conradissa limitada per un marge (Castelló de F., Calasseit, Gandesa, Maestr., Castelló, Val., Alcoi, Pego); cast. bancal. Ne ficaren altres dues [fites] al cap de vn banqual del dit en Pere Balaguer, doc. a. 1402 (BSCC, xiv, 346).
|| 2. Tros de terrra conradissa no tan llarguera con la feixa (Balaguer, Ll., Fraga, Massalcoreig, Pradell, Tortosa).
|| 3. Espai de terra situat entre dues tires de ceps per sembrar-hi llegums, cereals o altres plantes (Vic, Solsona, Bellpuig, Vilafr. del P., Vendrell, Falset, Selva del C.).
|| 4. Tros de terra de marjal, quadrangular, amb un rec entorn per passar l'aigua (Vinaròs).
    Loc.
—Anar-se'n lo pa dels bancals: perdre's o minvar molt la collita de blat per l'acció dels regueralls de l'aigua de les pluges damunt els bancals mal fets (Gandesa).
    Fon.: bəŋkál (pir-or., or., bal.); baŋkál (occ., val.); bəɲсál (Palma, Manacor).
    Intens.: bancalet, bancalot, bancalàs, bancalarro, bancaleu, bancaletxo, bancaló, bancalutx.
    Etim.: derivat de banc, o millor dit, del llatí bancāle que ja surt a unes glosses llatines amb el sentit de ‘cobertor [del banc]’.