DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BANDADA f.
|| 1. Costat, extensió de terra en una direcció determinada. (Gir., Empordà, Eiv.); cast. parte. «Està en aquella bandada» (Eiv.). Bandada del Espital de Prohensana, Bandada des Banyoles, Col. Bof. xii, 7 (a. 1359). De l'altra bandada del Bosch Negre, Casellas Sots 84.
|| 2. Tombada forta d'una nau cap a un dels seus costats; cast. bandazo (Saura Dicc.).
    Fon.: bəndáðə (or., eiv.).
    Etim.: derivat de banda, art. 1.

2. BANDADA f. (castellanisme): cast. bandada.
|| 1. Multitud d'aucells que volen. Bandades d'estornells... pugen amunt en busca de la serra, T. Llorente (Catalana, i, 155).
|| 2. met. Estol de gent que es mou al plegat. Uns a bandadas, altres ab sas xicotas, Pons Auca 304.
    Sinòn. preferibles: esbart, estol.
    Etim.: derivat de banda, art. 3.