DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BANDARRA
|| 1. f. Prostituta (Empordà, Camp de Tarr., Tortosa).
|| 2. f. Dona deixada, potinera, que no va endreçada ni treballa (Blanes, Montblanquet). Que si ell és un infeliç, que si ella és una bandarra, Ruyra Pinya, i, 49.
|| 3. m. Home vaivé, que no treballa i es fica en coses d'altri (Pla de Cabra).
|| 4. m. Home de baixa condició moral (Barc.); cast. canalla, rufián. Se'l contemplen els bandarres | amb justificat espant, Espriu Cançons 57.
    Fon.: bəndárə (pir-or., or.).
    Intens.: bandarrassa. Era aquella bandarraça de Castellar de Nuch, Massó Croquis 139.