DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BANDEJAR v. tr.
|| 1. Expulsar en nom de la llei; cast. desterrar, expulsar. Com en Ramon ça Riera... per alcun accés del qual fou encolpat, fos citat e bandejat, doc. a. 1352 (arx. parr. de Tous). Sien bandejats de tota nostra senyoria en axí que, si dins ella seran atrobats, perden lo cap, doc. a. 1391 (Archivo, v, 190).
|| 2. met. Expulsar (en general). Puix que les que mes hi trastegen | vergonya y virtud bandegen, Cons. casat 159. Per que ab la resplandor de la sua luminosa doctrina bandejàs tan escures tenebres, Pereç St. Vic. 6. S'havia ensenyorit del pensament de la pubilla y no la'n podia bandejar, Víct. Cat., Cayres 155.
|| 3. refl. ant. Allunyar-se dels llocs poblats, per por de sofrir aplicació de la llei. Si algun de la ciutat ociurà, naffrarà e aontarà algun altre hom de la dita ciutat..., e per aquella rahó se serà absentat o bandeiat de la dita ciutat, doc. a. 1470 (Bol. Ac. B. L. xi, 281).
|| 4. Moure de banda a banda (Cat.); cast. agitar. Per la festa... tiraren molts tirs e bandejaren la bandera, Miquel Parets, I, 11 v.o (ap. Aguiló Dicc.). El Bon Jesuset plorava estenent i bandejant ses tendres manetes, Trad. Cat. 24 9-1919. a) Voltejar les campanes, tocar-les ventant (Calasseit).
    Fon.: bəndəʒá (or.); bandeʒá (occ.); bandeʧáɾ (val.).