DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BANDEJAT, -ADA m. i f.
|| 1. part. per bandejar. Hun piquer de Castello qui era bandeiat del comte de Ampuries, Desclot Cròn. 144.
|| 2. m. Home que està fora de la llei i vaga per llocs despoblats per fer-se escàpol de l'acció de la justícia o per cometre més delictes; cast. bandido. Se té noticia de los grans escesos que fan y cometen los bandetjats y altres personas ociosas, doc. a. 1640 (Hist. Sóller, i, 556).
|| 3. Rebregat, cansat de vagar pertot arreu (Valls).
    Fon.: bəndəʒát (or.); bandeʧát (val.); bəndəʤát (mall.).
    Refr.
—«No hi ha millor algutzir que qui és estat bandejat»: ho diuen per indicar que el coneixement experimental i pràctic és el millor.