Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bandera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BANDERA f.: cast. bandera.
I. Tros de roba posat a una asta i que, per mitjà de colors o emblemes propis d'una nació, confraria, institució o caporal militar, polític o religiós, serveix com a senyal representatiu o com a insígnia que han de seguir els seus adherits. Pilat se feu portar davant si dues banderes, e era en cascuna figura del Emperador, Pere Pasqual, Obres, i, 93. Mentres turbants i banderes | abatia dins la pols, Costa Trad. fant. 149. Bandera reial: la bandera que indicava la presència del rei i portava els seus emblemes. Y en la dita llur host tenien llur bandera real contra la nostra, Pere IV, Cròn. 286. Bandera nacional: la que du els colors o emblemes representatius d'una nació. Bandera mercant: la bandera nacional que duen les naus mercants, i que no du l'escut que du la bandera de guerra. Bandera d'armador: la que du les inicials del nom de l'armador o de la companyia de navegació a la qual pertany la nau. Bandera roja o vermella: la bandera de color vermell que hissen a part ben visible d'una nau per indicar que du explosius. Bandera de quarantena: bandera groga que hissen a una nau per indicar que du malalts contagiosos o que ve d'un port infestat. Bandera blanca: la que hissen en la guerra per indicar intenció d'entrar en negociacions de pau. Bandera negra: la que hissaven els corsaris per indicar intenció de fer guerra sense treva.
II. Companyia o secció d'un exèrcit que segueix una insígnia. Prova en la ora que sis banderas de gent entrasen en dita vila, doc. a. 1544 (Ruscino, iv, 89). La gent demanada per lo magnífich capità de la bandera d'aquesta ciutat, Col. Bof. xxii, 129.
III. per semblança amb la dita insígnia:
|| 1. Posició de la vela de molí, que resulta d'amollar els batifions d'un costat d'antena, a fi que la vela només quedi subjecta per una banda i no aplegui vent, quan aquest és massa fort (Mall.). Fer banderes: posar les veles en la dita posició (Inca, Manacor).
|| 2. Parrac, tros de roba que penja per esquinçament (Val.). Fer a banderes una cosa: fer-la trossos (Val., Sanet).
|| 3. Espantaocells (Calp); cast. espantajo.
|| 4. En les fàbriques de teixits, conjunt de mostres de diferents dibuixos o colors, que es tixen en un mateix tros de roba en confeccionar un mostrari nou (Pons Ind. text.).
|| 5. Cada un dels brins o espigues que els segadors deixen sense tallar (Mallorca). «Al·lots, no deixeu banderes, | que no hem de fer porfessons, | que aquests mossons de Porreres | no mos hi facen cançons» (cançó pop. de Llucmajor).
|| 6. Branca dreta que creix en la part més alta d'un arbre (Calasseit).
|| 7. Bandera de campanar: penell (Figuera Dicc.).
|| 8. Bandera espanyola: a) Clavell groc i vermell (Empordà).—b) Flor groga i vermella d'una espècie de canya petita (Llofriu).
|| 9. Bandera flamenca: irisació produïda per la llum del sol en travessar certa mena de nuvolades (Empordà, Costa de Llevant i de Ponent). Si és cap a la posta i la nuvolada és molt grossa, és senyal infal·lible de pluja; si és cap al matí, assenyala pluja per la tarda. Això no ès s'arc de Sant Martí ni Déu. Això, mal com no s'ensorra!, ès sa bandera flamenca des vent. Es cel està cremat de vent. Mal temps, mestressa, Ruyra Pinya, ii, 54.
IV. Persona que va i ve d'una banda a l'altra sense subjectar-se al treball ni a l'autoritat (Tortosa, Maestr., Bal.). «Ma mare me diu bandera, | jo li dic que té raó | perque totes les banderes | van davant la processó» (Maestr.). «Mu mare me diu bandera | i jo bandera no ho som, | perque totes ses banderes | van davant ses professons» (Men.).
    Loc.
—a) Baixar bandera, o rendir bandera, o abatre bandera: cedir, cessar de resistir al que un altre mana o demana.—b) Tirar-ho tot en bandera: fer-ho anar tot en renou (Llofriu).—c) Anar bandera per quarter: anar de qualsevol manera, no gaire bé (Mall.).—d) Dur-se bandera negra un amb un altre: dur-se molt per la punta, tenir-se mútuament enemistat (Mallorca).—e) Anar a bandera oberta: a les clares, amb tota llibertat (Val.).—f) Deixar qualcú a racó com la bandera vella: no fer-ne cas, tenir-lo arraconat (Pineda).—g) Fer banderes: entre sastres, treure de la roba destinada a fer un vestit, el major nombre possible de retalls en perjudici del parroquià (Arx. Trad. i, 71).
    Refr.

—«Bandera vella, honra de capità» (Mall., Men.).
    Fon.:
bəndéɾə (pir-or., or., bal.); bandέɾɛ (Sort, Tremp); bandéɾɛ (Ll., Balaguer, Artesa); bandέɾa (Tamarit de la L., Pego); bandέɾɛ (Fraga); bandéɾa (Tortosa, Maestr., Val.).
    Intens.:
—a) Augm.: banderassa; banderota (bal.).—b) Dim.: bandereta, banderetxa, bandereua, banderiua, banderina, banderona.
    Etim.:
derivat del gòt, bandwa ‘senyal’, ‘bandera’.