DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BANDEREJAR v.
|| 1. a) intr. Moure's amb certa agitació semblant a la d'una bandera on pega el vent (Empordà); cast. tremolar. Pernejava per ficar-se uns calçotets que tendien a fugirli banderejant, Ruyra Pinya, ii, 176.—b) tr. Fer moure agitadament a manera de bandera (Empordà); cast. tremolar, agitar. Amb els vestits i els cabells banderejats pel vent, Ruyra Pinya, i, 155.
|| 2. intr. Anar ociós d'una banda a l'altra tafanejant i ficant-se en assumptes d'altri (Camp de Tarr.); cast. bigardear.
    Fon.: bəndəɾəʒá (ptr-or., or.).
    Etim.: derivat de bandera.