Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure banderejar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

BANDEREJAR v.
|| 1. a) intr. Moure's amb certa agitaciů semblant a la d'una bandera on pega el vent (Empordŗ); cast. tremolar. Pernejava per ficar-se uns calÁotets que tendien a fugirli banderejant, Ruyra Pinya, ii, 176.—b) tr. Fer moure agitadament a manera de bandera (Empordŗ); cast. tremolar, agitar. Amb els vestits i els cabells banderejats pel vent, Ruyra Pinya, i, 155.
|| 2. intr. Anar ociůs d'una banda a l'altra tafanejant i ficant-se en assumptes d'altri (Camp de Tarr.); cast. bigardear.
††††Fon.:
bəndəɾəʒŠ (ptr-or., or.).
††††Etim.:
derivat de bandera.