Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bandir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

BANDIR v. tr. ant.
|| 1. Citar públicament algú com a culpable real o presumpte, comminar-lo a comparčixer davant el jutge per respondre a l'acusació. Si algu es bandit per alguna malafeyta que aja feyta, o sia encolpat que feyta la aja, e per espay de XXX dies apres que la crida per la ciutat l'aura cridat, que si ell dins XXX dies no apparrŕ apparellat de fer dret de la malfeyta de que l'an encolpat, que serŕ tengut per aquel malfeytor, Cost. Tort. IX, v.
|| 2. Bandejar, desterrar. E pres comiat, e axi bandit se'n anŕ aquella nit a Molin Dereig, Ardits, ii, 379 (a. 1461).
    Etim.:
del germ. bandwjan, ‘donar un senyal’, i secundŕriament ‘desterrar’ per influčncia de bannjan ‘desterrar’ (cfr. Wartburg FEW, i, 238).