Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bandola
veure  2. bandola
veure  3. bandola
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BANDOLA f.
Instrument musical, espècie de guitarra de quatre cordes amb el mànec llarguer i la caixa semiesfèrica; cast. bandola. Més dolç que'l sò de la bandola | qu'al castell toquen blanques mans, Oliver Obres, i, 267.
    Var. form.:
mandola, bandúrria.
    Etim.:
probablement pres del cast. bandola (<llatí pandura, cfr. REW 6192).

2. BANDOLA f.
|| 1. Vesta llarga de llana que és la que va damunt de tot de la roba dels infants de pit (Gir., Olot, Empordà); cast. pañal de encima. Des que'ls hi han cenyit bandola, Masifern Coses Amp. 78. Els bolquers se componen de «braga», «llençolet», «culatxo» i «bandola». a) Noi de bandola: infant de mamella (Empordà, Olot).
|| 2. a) Ormeig provisional que fan amb alguns pals en les embarcacions, per posar-hi les veles i suplir la falta dels pals perduts; cast. bandola.b) Peça o peces de fusta, posades provisionalment a un pal romput o consentit (Mall.).—c) Vela envergada a la verga de la redonda, que està a la cara de proa del pal triquet d'un pailebot (Palma).
    Fon.:
bəndɔ́ɫə (pir-or., or., bal.).
    Etim.:
derivat de banda, ‘faixa’.

3. BANDOLA f.
Conjunt de gent que camina; cast. bandada. Una bandola de noyes, J. Verdaguer (ap. Aguiló Dicc.).