DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BANDOLA f.
Instrument musical, espècie de guitarra de quatre cordes amb el mànec llarguer i la caixa semiesfèrica; cast. bandola. Més dolç que'l sò de la bandola | qu'al castell toquen blanques mans, Oliver Obres, i, 267.
    Var. form.: mandola, bandúrria.
    Etim.: probablement pres del cast. bandola (<llatí pandura, cfr. REW 6192).

2. BANDOLA f.
|| 1. Vesta llarga de llana que és la que va damunt de tot de la roba dels infants de pit (Gir., Olot, Empordà); cast. pañal de encima. Des que'ls hi han cenyit bandola, Masifern Coses Amp. 78. Els bolquers se componen de «braga», «llençolet», «culatxo» i «bandola». a) Noi de bandola: infant de mamella (Empordà, Olot).
|| 2. a) Ormeig provisional que fan amb alguns pals en les embarcacions, per posar-hi les veles i suplir la falta dels pals perduts; cast. bandola.—b) Peça o peces de fusta, posades provisionalment a un pal romput o consentit (Mall.).—c) Vela envergada a la verga de la redonda, que està a la cara de proa del pal triquet d'un pailebot (Palma).
    Fon.: bəndɔ́ɫə (pir-or., or., bal.).
    Etim.: derivat de banda, ‘faixa’.

3. BANDOLA f.
Conjunt de gent que camina; cast. bandada. Una bandola de noyes, J. Verdaguer (ap. Aguiló Dicc.).