Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  banqueta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BANQUETA f.
|| 1. Seient petit sense respatla (en general); cast. banqueta. Item una banqueta de quatre petges, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. Especialment: a) En el forn de vidrier, és un banc que està sobre el postís i on seu l'obrer que acaba les peces (Manresa).—b) Fusta plana de quatre pams de llargària, posada davant el teler per seure-hi el teixidor (Valls).—c) Post amb dos petges curts, que serveix per agenollar-s'hi les dones per rentar en el riu (Llofriu, Penedès).—d) Banc de poca altària, on seu el calafat per treballar del seu ofici (Mall.).—e) imatge  Tauleta baixa damunt la qual tenen les eines els sabaters (Mall., Men.); cast. velador.f) Taula baixa i llarguera, damunt la qual maten el porc (Felanitx, Manacor, St. Llorenç des C.).—g) Barra de fusta que per un cap va aplicada a terra i per l'altre té dos petges de ferro, i que serveix per sostenir la pota del cavall mentres el ferrer la llambroixa (Puigcerdà).—h) Banc situat entre el banc del terç i la popa, en les barques (Barcelona).—i) Seient on està el timoner d'una barca (Barc.).—j) Banquetes de popa: seients que revolten interiorment els costats i el quadro de popa, per seure-hi els passatgers del bot (Barc.).—l) imatge  Espècie de banc alt, de forma prismàtica triangular, més estret de dalt que de baix, i que en sa part superior té un forat on encaixen una antorxa per fer llum en els funerals (Mall.).—m) Banqueta des fas: triangle de fusta sostingut amb un peu i que sosté 17 ciris que cremen durant el Fas (Llucmajor).—n) Espècie de graó que hi ha damunt la taula de l'altar, a la banda de darrere, i que serveix per sostenir els canelobres (Mall.). Un retaule... ab una banqueta pintada, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 872).—o) Mur que voreja el riu per evitar que hi caiguen (Ll.).—p) Petita paret de cada costat d'una claveguera, sobre les quals es posen les llosardes per tapar-la (Puigcerdà).—q) Graó ample adossat a un mur defensiu, perquè els tiradors puguen arribar a l'altura del mur per tirar; cast. banqueta. Una paret forta, com una murada, ab banqueta ampla de sa part d'en terra, Camps Folkl. ii, 99.—r) Base llarga sobre la qual es funda l'edifici; cast. embasamiento (Labèrnia-S. Dicc.).
    Etim.:
derivat diminutiu de banca.