Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bany
veure  2. bany
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BANY m.: cast. baño.
I. || 1. Immersió total o parcial del cos dins un líquid. Sancnies, dietes, vomits, banys e moltes d'altres coses son contra la occasió de la malautia, Llull Doctr. puer., c. 78. Yo se que isch de un calt bany, en hun romanch, Ausíàs March 127. Dintre l'estany ell l'ovirà prenent un bany, Canigó ix.
|| 2. Líquid on se banyen. Posa't al bayn poluora de granolla..., e tots los pels que en aquel bayn seran banyats cauran, Tres. Pobr. 11.
|| 3. Lloc on se banyen per efectes higiènics o terapèutics. Parti lo Senyor Rey qui se n'anà als banys de la Garriga, Ardits, i, 83 (a. 1400). Cambres y banys de platxeri, Costa Trad. 6.
II. || 1. Immersió d'una cosa dins un líquid. a) Bany Maria (ant. bany de Maria): bany fet per mitjà de doble vas, posant l'objecte dins un vas i aquest dins un altre que conté aigua calenta; fig., situació intensament agradable, suavíssima. Vna Aygua bullenta que se diu bany de Maria, altrament doble vas, Agustí Secr. 112. Si pens en el poble me sent immers en uns llims de nona-nona, en un bany-maria de benestar i de badall, Vidal Mem. 115.
|| 2. Líquid on banyen una cosa per preparar-la o modificar-la convenientment. a) Porció de líquid preparat per tenyir, mordentar o fixar les matèries tèxtils.—b) Dissolució d'una sal metàl·lica per aplicar-la i recobrir-ne qualque cosa.—c) Capa de sucre fus que es posa damunt un bescuit o altres dolços.
|| 3. per extensió: a) Massa penetrable, dins la qual es posa una part del cos o una altra cosa per efectes medicinals o industrials. «Bany d'arena», «bany de cendra calenta», etc.—b) Bany de sol: exposició del cos als raigs solars per efectes higiènics o terapèutics.
|| 4. met. Capa prima, aparença exterior. Dir paraules en forasté dona cert bany d'autoridat y sabiduria, Roq. 22.
    Refr.
—a) «Anà la negra al bany, i tingué què contar un any»: ho diuen per al·lusió a les persones que demostren atribuir gran importància a coses que no en tenen (Val.).—b) «A quaranta anys, deixa't de banys» (Manresa, Solsona). «Home de banys, home de pocs anys» (Olot, Empordà, Manresa, Vallès). «¿Als banys vas? Pocs anys faràs» (Olot). Aquests aforismes populars expressen una aversió als banys, que es contradiu amb les ensenyances de la higiene moderna.
    Fon.:
báɲ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Etim.:
del llatí balnĕu, mat. sign. || 1.

2. BANY m., grafia ant.
per ban. Sie encorregut en bany de XX sous... lo qual bany pusquen levar los honrats batles, doc. a. 1409 (arx. mun. d'Igualada).