DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BANYA (en occ. bana). f.
I. || 1. Protuberància ossosa o ceratinosa, llarguera, de distintes formes, que creix soldada al front de certs animals; cast. cuerno. La bestia que hom liga per lo coll e per la banya e la mena hom on se vol, Llull Cont. 110, 19. Si la banya se fen o se esquerda convé fomentarla de vinagre, Agustí Secre. 169. Cervos gegants rumbegen ses banyes d'alt brancatge, Atlàntida ii. Hi ha un bou bragat, de banes ben afilades, Salvador FB 91. a) La ceratina o matèria de què està composta la dita protuberància en els bous i altres animals. Vint y dos ganivets nous ab dolces de banya, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat. v-vi, 210). Pintes de banya, Tar. preus 61.—b) La mateixa protuberància, tallada i utilitzada com a recipient per tenir-hi oli, sèu, pólvora, etc. Els pastors tenen banyes plenes d'oli de ginebre, que els marrans duen penjades pel coll per si han de mester dit oli com a desinfectant o com a beguda medicinal de les ovelles (Cat., Val.). Els sabaters tenen dins una banya les pastes d'aferrar i el sèu per untar l'alena (Mall.).
|| 2. Cada un dels dos apèndixs que tenen en el cap els caragols i certs insectes; cast. antena, cuerno.
|| 3. El cos del caragol sense la closca, i especialment la part anterior del cos del caragol. Si banya no trau vostre caragol, Proc. Olives 23. S'arronça amb rapidesa, igual que una banya de caragol que s'és tocada amb el dit, Ruyra Pinya, i, 85.
|| 4. Bony produït en el cap per un cop violent (Empordà); cast. chichón, tolondro. «He caigut i m'he fet una banya» (Roses, Llofriu).
|| 5. pl. Gest insultant que es fa aplicant les mans al cap i alçant dos dits a manera de banyes (Mall.).
|| 6. m. i f. Persona caparruda, mala de convèncer o de fer mudar d'idea (Mall.). «No sé com éts tan banya» (Palma, Manacor, etc.).
II. bot.
|| 1. Cada un dels apèndixs enrevoltillats que creixen en les sarments i carabasseres (Cat., Mall.); cast. tijereta.
|| 2. Cada un dels trossos de bri que surten de la llatra de palma (Artà).
|| 3. Banyes de clavell: els estams de clavell (Mallorca).
|| 4. Banya de fava: la bajoca de fava (Sueca).
|| 5.   Banya de cervo (Cat.) o banya de bou (Mall.): planta de la família de les plantaginàcies: Plantago coronopus L.; cast. cuerno de ciervo, estrella de mar. Té les fulles pinnatífides, espigues primes i bràctees amples a la base i punxegudes. Es planta diurètica que s'empra molt contra el mal de pedra.
|| 6.   Banya de cabra: planta de la família de les lleguminoses: Coronilla scorpioides Koch (Cat.); cast. hierba del escorpión, hierba del amor. Es anual, herbàcia, d'arrel cònica, tronc de 10 a 40 cm.: fulles inferiors unifoliolades i les altres trifoliolades; flors grogues, petites, reunides de dues fins a quatre en umbel·les; llegum linear, arquejat, de tres a nou artells i sis angles obtusos. Es fa molt per terres cultivades, entre el blat.
|| 7.   Banya de cabra: planta lleguminosa, Lathyrus aphaca L. (Cat.); cast. arveja. Es anual; els troncs es fan de 20 a 50 cm., ajaguts o filaires, prims, angulosos, glabres; les fulles són reduïdes a un simple bri enrevoltillat, acompanyat de dues grans estípules foliàcies oposades, sentades, ovato-alabardades; les flors són grogues, petites, de calze acampanat i corol·la quasi el doble llarga que el calze; el llegum és oblongo-comprimit, de dos a tres cm. de llarg, un poc arquejat, glabre, groguenc quan és madur.
|| 8. Banya de cabra: planta lleguminosa: Trigonella foenum-graecum L. (Pons); cast. alholva. (V. fenigrec).
|| 9. Banya de cabra: agalla en forma de banya revoltada, que es produeix en la planta Pistacia terebinthus (cornicabra) per la picada d'un insecte.
|| 10. Banya de cabra: planta de l'espècie Lonicera implexa (Tivissa).
|| 11. Banya de cabra: planta de l'espècie Lotus ornithopodioides (La Selva, Conca de Barberà).
|| 12. Banya de bou: planta de l'espècie Erodium cicutarium (Cardó, ap. Masclans Pl. 55).
III. || 1. Extremitat superior de cada costella del collar o coixí de carro (Pobla de L., Men.).
|| 2. a) El cap cònic de l'enclusa (Solsona, Sta. Col. de Q., Vimbodí).—b) Cada un dels dos caps de l'enclusa (Rupit, Pobla de L., Igualada). El cap cònic es diu banya rodona, i el pla banya plana (Igualada).
|| 3. Bigòrnia o enclusa petita (Palma); cast. bigornia.
|| 4. Eina de ferro en forma de creu, per l'estil del tornagauxes, que els ferres empren per donar torsió al ferro de calent en calent (Labèrnia-S. Dic.).
|| 5. Cada un dels dos caps de darrere la corona de l'art de bou (Manacor).
|| 6. El veleró més curt, de la part de dalt de l'antena del molí de vent (Inca).
|| 7. pl. Nuvolades llargueres que es posen pel voltant del sol, de manera que sembla que aquest du banyes; diuen que «el sol fa banyes» (Costa de Llevant, Costa de Ponent). Si surten quan el sol puja, assenyalen pluja cap al vespre; si surten quan es pon, són indici de pluja per l'endemà (BDC, xviii, 116).
|| 8. Banya de cabra: picasseta que empren els picapedrers per fer forats petits a les parets primes (Men.).
|| 9. Banya de cabra: arc de Sant Martí incomplet, que només toca a l'horitzó d'un cap i de l'altre roman a l'aire (Mallorca, Menorca).
IV. La Banya: nom de tres classes de joc de pilota (Mall.): a) A Manacor i Artà, per jugar a banya fan en terra tants de clotets com jugadors hi ha, i a cada jugador correspon un clot determinat. Un jugador, d'un tros enfora, tira la pilota cap als clotets; el propietari del clot dins el qual s'atura la pilota, ha d'agafar aquesta i tirar-la als altres jugadors, que fugen; si no en fér cap, li posen banya (penyora) consistent en una senya qualsevol posada dins el seu clot; si en fér un, aquest ha de pendre la pilota i tirar-la a ferir, i si no fér li posen banya a ell, i així van seguint. El joc es fa fins a tantes banyes, establides prèviament; quan un dels jugadors arriba a tenir el nombre de banyes fixat, el castiguen tirant-li a l'esquena una partida de pilotades, que ell ha de parar acotat.—b) A Porreres, els nins juguen a la banya tirant cada jugador la pilota a la paret quatre vegades: les tres primeres vegades l'emploma amb les mans, i la quarta l'ha d'emplomar amb el cap; si no l'emploma, paga penyora.—c) A Porreres mateix, les nines tenen també un joc de la banya. Per jugar-hi, tiren la pilota a la paret i l'emplomen diverses vegades dient: «A la banya al banyut, | tenc es cap carabassut; | sa gallina blanca | tot ho escampa; | sa gallina negra | tot ho replega; | sa gallina rossa | tot ho embossa; | sa gallina pruna | tot ho engruna».
    Loc.—a) Esser sec com unes banyes: esser molt sec, especialment el pa (Urgell, Segarra).—b) Esser més dur que una banya: esser excessivament dur (Mall.).—c) Esser més tort que ses banyes d'En Barrufet: esser molt tort (Mall.).—d) Ficar la banya: obstinar-se, agafar una idea i no voler-se convèncer del contrari (Cat., Bal.). «Allí on fica la banya, ja no la treu» (Valls); «En posar sa banya dins es forat, no hi ha qui l'hi tregui» (Men.); «En aficar sa banya, primer se romp [que no la treu]» (Mall.).—e) Ficar sa banya en una cosa: aficar-s'hi inoportunament, fer anar malament una cosa que duia bon camí (Empordà).—f) Abatre les banyes a algú: reprimir la insolència d'algú (Lacavalleria Gazoph.).—g) Rompre's ses banyes: esforçar-se molt per aconseguir una cosa difícil (Mall.).—h) Apuntar la banya: començar a sortir una cosa (Aladern Dicc.).—j) Dur (o portar) banyes: esser víctima d'infidelitat de l'esposa.
    Refr.—a) «El bou per la banya i l'home per la paraula»: ho diuen per significar que l'home qui parla sense discreció és agafat per allò que diu.—b) «De darrere el rei li fan banyes» (Manresa): «Al rei, de detràs li fan banyes» (Martorell): ho diuen per significar que els grans personatges, encara que sien adulats, quan estan absents són befats.—c) «No és pas tot u, portar banyes o fer-ne dur» (Manresa); «Tot és u: dur banyes o fer-les dur» (Men.).—d) «Banyes i cabells blancs, no vénen pels anys» (Pla de Bages, Vallès, Penedès); «Banyes i cabells blancs no surten per anys, sinó per afanys» (Manresa).—e) «Quan l'home del cel treu banya, brunz lo vent a la muntanya» (Gomis Meteor. 69).—f) «Banyes de cabra es capvespre, d'aigo en serem festa»: ho diuen per al·lusió a l'arc-iris incomplet o banya de cabra, que és considerat senyal de pluja (Menorca).
    Fon.: báɲə (Ross., Empordà, Vic, Pla de Bages, Girona, Vallès, Penedès, Barcelona, Tarragona, Mallorca, Menorca, Eivissa); báɲɛ (Bagà, Sort, Gandesa, Falset, Maó); báɲa (Tortosa, Baix Maestrat, València, Pego); bέ̞ɲə (Felanitx); bána (Bonansa, Pont de Suert, Sarradell, Benassal, Morella); bánɛ (Sort, Balaguer, Àger).
    Intens.:—a) Augm.: banyassa, banyarra, banyarrassa, banyota, banyarrota, banyot.—b) Dim.: banyeta, banyetxa, banyeua, banyiua, banyó, banyona, banyel·la (mall., men.), banyarrina (mall.).
    Sinòn.:—I. || 4: budonya, bussoga.—II. || 5: cornicelis. || 6: alacranera, herba de l'amor, herba d'escorpí, herba enamorada, pardal. || 7: gerdell, tapissots bords. || 8: clova, enclova, alfolves, fenigrec, senigrec, sinigrocs.—III. 1: nas. || 2: corn.
    Etim.: del cèlt. *banna, mat. sign. I, || 1.

2. BANYA f.,
per ban (Reus). «Fer pagar la banya» o penyora (Reus).