Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  banyar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BANYAR v. tr.
|| 1. a) Posar i tenir dins l'aigua o altre líquid (el cos o una part d'ell) per efectes higiènics o medicinals; cast. bañar. E banyaren-lo [al cos mort], e vestiren-lo axí com a monge, Desclot Cròn., c. 168. Algunes nacions barbres acostumen banyar los fills en rius frets, Egidi Romà, ll. 2, pt. 2a, c. 15. Ell s'estaua banyant e'ls porters varen exir, Boades Feyts 230. En Pere i d'altres xicots es banyaven al gorg, Llor Laura 145.—b) Posar i tenir dins un líquid una cosa per preparar-la o modificar-la per qualque ús industrial o artístic; cast. bañar.
|| 2. a) Mullar; cast. mojar. Aquella roba que per aygua de murades o cuberta se banyarà, Consolat, c. 65. Anà un corrent e banyà una sponja de vinagre. Serra Gèn. 219. Si torna a ploure, tota us banyareu, Tirant, c. 96.—b) dit de la mar o dels rius; cast. bañar. Lo riu banya les muralles de aquella ciutat, Lacavalleria Gazoph.—c) met., dit de la claror (en llenguatge literari): cast. bañar. La suau y argentina claror de la lluna banyava tota la vall, Rosselló Many. 76.
    Loc.
—a) Banyar (a algú) es nas de saliva (Mall.), o s'orella de saliva (Mall.), o banyar-li l'orella (Val.): guanyar-li, esser-li superior en alguna cosa. No teniu que bravetjar, | menestrals, de coalcada, | perque la nostra es estada | millor y mes singular: | hòmens, donas y gent vella, | frares, capellans, miñons | publican que los mossons | vos han bañada l'orella, glosada de principis del segle XVII (Alm. Isl. Bal. 1877, 114). Un astrónomo de s'Arracó, que no li bañan es nas de saliva tots es zaragozanos, Roq. 37.—b) Banyar-se amb aigua de roses: estar molt satisfet (Cat.).
    Refr.
—a) «Qui peix vol menjar, sa coa s'ha de banyar» (Men.).—b) «Qui no es banya pel juliol, no es banya quan vol» (Manresa).
    Fon.:
bəɲá (pir-or., or., bal.); baɲá (occ., Maestr.); baɲáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí balnĕare, mat. sign. || 1.