BAQUETEJAR v. tr.: cast. baquetear. || 1. Ferir a cops de baqueta. || 2. met. Ferir reiteradament amb adversitats i aflicció moral. La Marquesa, ja llargament baquetejada pel dolor, començava a doblegar son cap altiu, Víct. Cat., Cayres 234. Fon.: bəkətəʒá (or.); baketeʧáɾ (val.). Etim.: derivat de baqueta.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.