DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARATAR v.
|| 1. tr. Donar o rebre una cosa a canvi d'una altra; cast. cambiar, trocar. E totz avers que barata hom l'un ab l'autre, doc. a. 1284 (RLR, iv, 377). Que tota mercaderia que porten..., si no la podien aqui vendre o baratar ab altra, que la puscan d'aquen trer, doc. a. 1285 (Capmany Mem. iv, 12). Sa dona... era una mica geperuda; però no l'hauria baratada per sa més jove i maca des poble, Ruyra Pinya, ii, 27. En Ferrand no haguera baratat aquell instant ab tota una vida, Genís Julita 101.
|| 2. Mudar, en general; cast. cambiar. a) tr. amb el nom d'allò que es muda usat com a complement directe. A la ciutat de Felanitx barataren es nom a alguns carrés, Roq. 28.—b) intr., unit per la prep. de amb el nom del que es muda. Es lloc era dels millors..., pero cad'any baratava d'amitjer, Camps Folkl. ii, 52. Baratar d'estiba: traspassar les mercaderies d'un lloc a un altre d'un vaixell (Palma).
    Refr.—a) «Qui barata, el cap se grata»: ho diuen per significar que moltes vegades el fer barates surt malament (Cat., Val., Bal.).—b) «De moliner barataràs, i de lladre no escaparàs» (Men.).
    Fon.: bəɾətá (pir.-or, or., bal.); baɾatá (occ., Maestr.); baɾatáɾ (val.).
    Etim.: segons Diez EWb 41, del llatí *prattare (< grec πραττειν), ‘comerciar’, ‘obrar’ (cfr. REW 6731); però l'evolució dels sons pr> bar- no s'explica bé. Per això Meyer-Lübke en la 3.a edició del REW 943a, ha acceptat l'ètim ant. nòrdic baratta ‘lluita’, ‘soroll’. Corominas DECast, i, 393 394, exposa les dificultats d'aquesta etimologia i de l'anterior, i s'inclina a acceptar (però amb grans reserves) un origen cèltic: bratos amb el significat originari de ‘engany’.