DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBARATER
|| 1. m. ant. Qui fa tractes fraudulents; cast. baratero. Un barater e un trafeguer se troba pus tost ab un altre que no fa ab un bon home, Consolat, c. 193.
|| 2. m. Servent dels jugadors de bitlles, que té el càrrec de plantar i portar els bitllots (Segarra, Urgell).
|| 3. adj. Enganyador, fraudulós. Sens frau ne camí barater, Fr. Oliver (Cançon. Univ. 284). L'art de la cort va tot barater e a decepció, solament hageu florins, doc. a. 1448 (arx. mun. d'Igualada).
|| 4. m. Qui freqüenta cases de joc (Cat.); cast. garitero.
Etim.: derivat de barata.