Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  barbat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARBAT, -ADA m. i f.
Que té barba; cast. barbado.
|| 1. (Persona) que té barba. Si be ladonchs no s'es infant | e es tot barbat e grant, Fasset 236.
|| 2. (Planta) que ja té arrels quan la trasplanten. Hi plantà els peus barbats que havia dut de França, Pous Empord. 19. Especialment: a) m. Sarment amb arrels per plantar (Ross., Cat., Val.). De plantà barbats, de poudà, Saisset Hist. y Coum. 13.
|| 3. Que té la superfície coberta de borrissol o de cosa semblant a barba. Per una gran muntanya barbada d'estepes y poblada de roures vells, Ll. G. Pla (Catalana, ix, 106).
|| 4. Llin. exist. al Camp de Tarragona.
    Refr.

—«Guarda't d'homo mal barbat i d'oratge de forat» (Men.).
    Etim.:
del llatí barbātu, mat. sign.