Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  barber
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARBER m.
Qui té per ofici afaitar la barba i tallar els cabells; cast. barbero. Antigament els barbers exercien també la cirurgia menor (sagnies, aplicació de sangoneres, extracció de dents, etc.). Feu venir hun barber que li rahés la barba, doc. segle XIV (Boll. Lul. x, 52). Mana que negun barber no gos o presumesca sagnar en son obrador o altra loch alcuna persona sana, doc. a. 1402 (Boll. Lul. ix, 273).a) Ball del barber: espècie d'entremès que es representa en les festes de casament, a Gòsol (vegeu-ne la descripció ap. BDC, xvii, 110).
    Loc.
—a) Tenir el barber a la presó: portar la barba sense afaitar (Tarr.).—b) El dissimulo del barber, que treia les bacines al carrer: ho diuen de qui fa públicament allò que hauria d'esser secret (Pineda).
    Refr.
—a) «Barber piadós fa la nafra pudenta» (Palma).—b) «Ni metge jove ni barber vell» (Mallorca).—c) «No hi ha barber mut, ni músic que no sia somogut» (Aladern Dicc.); «Ni barber mut, ni músic catxassut» (Val.); «No hi ha barber mut ni sastre somogut» (Men.).
    Fon.:
bəɾβé (pir-or., or., bal.); baɾβέ (Pallars); baɾβé (occ., Maestr.); baɾβéɾ (val.); balbé (alg.).
    Intens.:
barberet, barberot, barberetxo, barberàs, barberó, barberol.
    Etim.:
derivat de barba.