DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARBOTEJAR v. tr.
Parlar confusament (Cat., Val.); cast. murmurar. Los ànechs barbotejavan fent sentir per moments alguns coachs!, Bosch Rec. 320. Una monja barboteja | en l'angúnia de la mort, Guimerà Poes. 177.
    Fon.: bəɾβutəʒá (or.); baɾβoteʒá (occ.).
    Etim.: derivat de l'arrel barb-, onomatopeia del balbuceig.