Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bare
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARE (amb les var. bar, bara, baare i baador). m. ant.
Qui falta a la promesa de fidelitat. Qui contradirà a son senyor... son baador serà, Usatge 40 (ap. Aguiló Dicc.). Negun hom no contrast postat a son senyor... con aytant con li contradex-serà son baare, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 290). E aquel o aquels qui vinguessen contra açò..., fossen perjurs e baares e traydors provats, Ordenacions segle XIII (Anuari IEC, i, 270). Mariner qui tocarà iradament son senyor es periur e bara, Consolat, c. 164. An usat et acustumat que negú no sia pres en persona, qui puxa donar fermances, si donchs no és bare a son senyor o homeyer o ladre manifest, doc. a. 1315 (BABL, xi, 317). Nos donam tots per vostres vasalls y confessam davant Deu esser traydors, bares y heretges si fem lo contrari, Pere IV, Cròn. 362. Hauent enganat com a bara molts pobles, Boades Feyts 244. En Joan Canyamas pages bar e traydor malvat, Ardits, iii, 97 (a. 1492).
Bara: llin. existent a Barc. i Val.
    Etim.:
Segons una llegenda propalada dels cronistes Tomic i Turell, Bara era el nom propi d'un cavaller romà a qui els romans comanaren el govern d'Espanya, i que, havent-se sublevat contra la metròpoli, fou vençut i mort, i els romans «feren una ley que, per tal com aquest Bara era estat lo primer que hauia feta malesa en la dita terra, tots los qui farien malesa en la dita terra fossen appellats bares; y de açí es exit lo nom de bara» (Tomic Hist., c. 7). Prescindint d'aquesta etimologia fantàstica, ens trobam amb el fet que el nom de bare és propi de l'antiga legislació catalana i no es troba en les constitucions de les altres terres romàniques; el qui a Catalunya es deia bara, a Aragó es deia traïdor, com es veu pels documents: «E si lo contrari fahia, que sia bare a costum de Cathalunya et traydor a fur d'Aragó», doc. a. 1357 (Miret Templers 412); «Si per algú era contrafeyt en les coses damunt dites, que... fos ho fossen aquel o aquels qui contrafeit haurien, traydor ho bare ho traydors ho bares, traydors segons for de Aragó, bares segons constitucions generals de Catalunya» (doc. a. 1417, en l'arx. parr. de Santpedor). Comparant les formes del mot que ens ofereixen els documents, es dedueix que bara és una variant de baador i de bausador, que són paraules d'origen provençal, derivades del verb bauzar ‘enganyar’, ‘obrar fraudulentament’, ‘robar’, procedent del germànic *bauson, ‘esser dolent’ (cfr. Wartburg FEW, i, 301). La identitat originària de bare i bausador es comprova també pel substantiu derivat expressador del concepte de ‘traïció’, que unes vegades és bausia, altres basia i altres baria. De bausador, per la pèrdua de la -s-, degué resultar baador; la forma baare o bare prové del cas nominatiu llatí (acabat en ātor) mentres que baador ve del cas oblic (acabat en -atōre). Es possible, com suposa Coromines (Mél. Roques, iv, 36), que aquests mots no vinguin pròpiament del germ. bauson, sinó d'una forma amb -t- per influència del germ. *bautan, ‘colpir’.